(Catalunya, 1304 – 1716)

Antiga demarcació administrativa -39.900 h (1718)- depenent de la vegueria de Girona, que comprenia quasi tot l’Alt Empordà i la Garrotxa i el sector septentrional del Gironès.

El 1304 la aleshores vegueria de Besalú comprenia també la zona d’Olot, Beget i Costoja; no incloïa, en canvi, Vilademuls ni tota la zona empordanesa a l’est de Bàscara, que constituïen el comtat d’Empúries i el vescomtat de Rocabertí, els quals no foren mai considerats plenament de la demarcació de Besalú.

El 1716, en la nova divisió administrativa ordenada per Felip V de Borbó, vigent fins al 1833, la sots-vegueria constituí l’alcaldia major de Besalú, una de les dues en que fou dividit el corregiment de Girona, al capital de la qual -vacil·lant ja els primers anys de la Nova Planta– fou traslladada a Figueres al començament del segle XIX.