(Cerdanya, segle XI – Girona ?, 1093)

Bisbe de Girona (1052-93). Fill del comte Guifré II de Cerdanya.

Actuà com a conseller de Ramon Berenguer I de Barcelona i dels seus fills, però no pogué evitar les discòrdies entre els comtes germans Berenguer Ramon II i Ramon Berenguer II.

Contribuí al triomf de les reformes del papa Gregori VII, el qual li adreçà una carta (1079) per tal que arrangés la discòrdia entre els dos comtes barcelonins.

Defensà, encara, els drets de l’Església contra el comte Hug II d’Empúries.

Una carta seva del 1085 a l’abat d’Augsburg fou l’origen de la llegenda gironina de sant Narcís.