(Guadalajara, Castella, vers 1750 – Solsona, Solsonès, 25 juliol 1830)

Bisbe de Solsona (1814-30).

Durant el Trienni Constitucional fou perseguit per absolutista, i fugí a França, on signà l’Exposición dirigida a Su Santidad (1823), dels bisbes de les diòcesis d’Espanya residents a França.

També envià als seus diocesans una pastoral (1823) contra el canonge Josep Oliveres, nomenat governador eclesiàstic de Solsona pel general Rotten.