(Barcelona, juliol 1890 – segle XX)

Campanya iniciada amb una sèrie d’articles d’Eudald Canivell (La rutina del català escrit) i de Joaquim Casas i Carbó (Estudis de llengua catalana), publicats a la revista “L’Avenç”, campanya encarrilada “a millorar d’ortografia i a posar el llenguatge escrit d’acord amb el llenguatge parlat“.

Tant la campanya de la revista com l’aparició de l’Ensayo de gramática del catalán moderno (1891) foren rebudes més aviat amb fredor: gairebé no hi hagué controvèrsia.

Tot i això, la majoria de les reformes proposades foren adoptades després per l’Institut d’Estudis Catalans i incorporades, l’any 1913, a les seves Normes ortogràfiques.