(Catalunya, segle XIII)

Frare hospitaler. Possiblement es tracta de l’homònim que, en 1244, rebé del rei Jaume I el Conqueridor algunes donacions petites al regne de València, com a recompensa probable d’un bon servei militar. Fou castellà de la fortalesa d’Amposta, pertanyent al seu orde, i també mestre d’aquest.

En 1273 s’enemistà amb l’infant Pere, el futur Pere II el Gran, el qual el detingué i empresonà. Aquesta circumstància agreuja les relacions tibants que sostingueren per aquest temps l’infant i el rei. El monarca arribà a fonamentar per un temps la seva enemistat amb el promogènit sobre l’empresonament de Berenguer d’Almenara. En reclamà iradament la llibertat.

Arran de la conciliació entre pare i fill, el 22 desembre del mateix any, l’infant Pere dugué amb ell Almenara davant el monarca, com a prova d’haver-lo alliberat.

L’any següent representà el vescomte Ramon Folc V de Cardona en els tractes que aquest tingué amb Jaume I poc abans de trencar-hi.