(Barcelona, 1401 – )

(UB)  Institució d’ensenyament superior. A la seva creació trobà dificultats, entre revocacions i autoritzacions, fins que Carles V li va donar un privilegi el 1533. L’estudi general va tenir un pla d’estudis inicial conformat per l’ensenyament de gramàtica, lògica, filosofia natural i moral. Posteriorment s’afegiren els de retòrica i grec (1544), teologia (1547) i lleis (1559), i l’antic estudi de medicina i arts, creat el 1401, s’incorporà al general el 1565.

Durant la guerra de Successió, l’alumnat i el professorat del centre van lluitar en defensa de la ciutat i, com a càstig, Felip V va decretar el 1717 que l’única universitat catalana havia d’ésser la de Cervera.

El 1845 la Universitat de Barcelona recuperà aquest privilegi. A partir de la llei Moyano de 1857 va haver-se d’equiparar amb les universitats de la resta de l’estat, fet que provocà una creixent necessitat de reivindicar la seva autonomia, reivindicació que el 1931 provocà el canvi de nom pel d’Universitat de Catalunya, fins que al final de la guerra civil va provocar una tornada a la situació anterior.

Posteriorment es crearen nous centres dependents de la Universitat de Barcelona a l’anomenada Zona Universitària (dècada de 1950) i a la Vall d’Hebron (a partir del 1990), així com una escola de turisme a Sitges, mentre que els col·legis universitaris de Lleida i Tarragona, que depenien d’ella, se segregaren el 1992 i van esdevenir respectivament la Universitat de Lleida i la Universitat Rovira i Virgili.

Enllaç web: Universitat de Barcelona