(Cervelló, Baix Llobregat, 19 febrer 1899 – Barcelona, 10 juny 1988)

Polític. Inicià la carrera política com a secretari de propaganda del CADCI (1916) i fou fundador dels setmanaris nacionalistes “Abrandament” (1917) i “Intransigent” (1919).

Vinculat políticament a Francesc Macià, treballà per la fundació del partit Federació Democràtica Nacionalista (1919), el grup Juventut Nacionalista La Falç (1920) i el setmanari “Esquerra” (1921). En constituir-se l’Esquerra Republicana de Catalunya (1931), en fou nomenat secretari general (1931-52).

Diputat per Barcelona a les corts de la República espanyola (1931) i al Parlament de Catalunya (1933), ocupà la conselleria de Governació (1931-33) i la direcció del diari “L’Opinió” (1933). Després de trencar amb ERC formà part (1933-36) del Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra, i fou detingut i processat pels fets del Sis d’oct/1934.

En esclatar la guerra civil de 1936-39 retornà al govern de la Generalitat, que presidí i dins el qual ocupà, successivament, les conselleries d’Economia, Finances, Serveis Públics, Governació i Cultura. Per exigències del conflicte, també organitzà i presidí les Indústries de Guerra de Catalunya.

Exiliat a França del 1939 al 1941, fou detingut diverses vegades per la policia francesa, la Gestapo i la mateixa policia espanyola, per bé que el govern del general Franco no n’aconseguí l’extradició. Davant l’amenaça d’internament als camps de concentració d’Alemanya, es refugià a Suïssa (1941-44). Retornà a França (1944), i refusà un càrrec de ministre en el govern de la República format per J. Giral (1945).

Després de l’afusellament del president Companys (1940) i de l’assumpció interina del càrrec de president de la Generalitat per Josep Irla (1940-45), president del Parlament de Catalunya, aquest delegà les seves funcions a J. Tarradellas, el qual, a proposta del Consell Nacional de Catalunya, fou elegit president de la Generalitat de Catalunya per diputats del Parlament de Catalunya a l’ambaixada de la República espanyola a Mèxic (7/ago/1954).

Convertit així en representant i defensor de les institucions autonòmiques de Catalunya, Tarradellas fixà la residència a Saint-Martin-le-Beau (França), des d’on impulsà la creació de l’Organisme Consultiu de la Generalitat (feb/1977).

Amb el retorn a Espanya de la democràcia, i després d’unes negociacions amb Joan Carles I i amb A. Suárez, cap del govern espanyol (jun/1977), s’establí a Barcelona (23/oct).

Una vegada restablerta la Generalitat provisional (29/set), formà un govern de concentració (9/des), però portà a terme una política de caràcter personalista i pragmàtic, fins que, el mai/1980, cessà de la presidència de la Generalitat en no presentar-se a la reelecció.