(Barcelona, 24 novembre 1920 – 2 gener 1995)

Arqueòleg i historiador. Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona i doctorat per la de Madrid (1949). Fou catedràtic d’arqueologia de les universitats de València i Barcelona.

Membre de l’Institut d’Estudis Catalans, de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l’Academia de la Historia de Madrid, assessor del Consell d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya i president del Club Ramon Muntaner.

Participà en nombroses excavacions arqueològiques a Catalunya, País Valencià i al nord d’Àfrica, i la seva extensa obra historiogràfica es compta entre les més destacades sobre arqueologia catalana.

És formada, entre d’altres, pels llibres: Lixus, historia de la ciudad (1959), el volum Prehistòria i antigüitat de la Història dels catalans, dirigida per Ferran Soldevila (1961), Les arrels de Catalunya (1962), dins la sèrie “Biografies Catalanes”, dirigida per Jaume Vicens i Vives, La fundació de la ciutat de València (1962), Les ciutats romanes dels Països Catalans i, en col·laboració, Pollentia I (1977) i II (1978), Historia de Alcudia (vol I, 1978) i Historia de España (vol I, 1980).

L’any 1977 li fou atorgat el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.