Municipi i capital comarcal del Solsonès (Catalunya): 17,70 km2, 664 m alt, 8.974 hab (2017)

Situat al centre de la comarca, a la vora del riu Negre, afluent del Cardener per la dreta.
L’economia es basa en el sector primari i particularment en l’agricultura, totalment de secà; els conreus més difosos són els cereals i les patates. És el principal nucli industrial de la comarca; a més de petits tallers diversos, té indústries derivades de l’agricultura (farineres i fàbriques d’embotits), de la fusta (serradores), tèxtils (fabricació de mocadors) i fabricació de materials per a la construcció (pedra artificial). És el principal mercat de la comarca i irradia influència fins a les terres de la Segarra (Biosca i Torà, pertanyents a la seva àrea comercial).

El nucli urbà fou creat a l’edat mitjana; el desenvolupament urbanístic s’inicià al segle XVIII, quan es començà a construir fora de les muralles.
HISTÒRIA.- Fou, segons sembla, la Setelsis romana; malgrat tot, les dades segures no comencen fins a partir del temps de la Reconquesta. El comte Sunyer I de Barcelona li concedí una carta de població (920) i va fundar-hi una comunitat o canònica, l’església de la qual fou erigida el 1409 en abadia. Aquesta fou secularitzada el 1592 per butlla de Climent VIII i constituïda catedral l’any següent, arran de la creació de la diòcesi de Solsona per ordre de Felip II, que li concedí el títol de ciutat. Va tenir facultat d’encunyar moneda i disposà d’universitat fins a la creació de la de Cervera. Al segle XIX fou saquejada pels francesos (1810); el 1835 la van assetjar els carlins i el 1837 s’hi revoltà el general carlí Tristany i s’hi instal·là la Junta Superior Governativa.

ART.- Restes del castell de Solsona i de les muralles medievals. De la primitiva catedral romànica (segle XI) queden tres absis i restes de la part superior del creuer, de la part de l’evangeli; el temple actual és dels segles XIV i XV, d’estil gòtic, mentre que són romànics el campanar i el claustre, bé que renovat aquest segons el gust neoclàssic. A la capella del claustre es guarda una famosa talla de la Verge i el Nen, romànica (segle XIII). La façana principal i la porta de Sant Agustí són barroques (segle XVIII). Un altre edifici destacat és el palau episcopal, edifici de transició del barroc al neoclàssic, obra de Francesc Pons (1776-79). Museu Diocesà, amb obres prehistòriques, pintures preromàniques, retaules dels segles XIV i XV i una important col·lecció d’escultura medieval i renaixentista.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Carnaval

Retroenllaç: Gilabert -escultor- | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Garganta i Fàbrega, Josep Maria de | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Freixe -Anoia- | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Forner i Escobet, Climent | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Font i Parera, Josep | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Postius i Sala, Joan | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Farré i Albagés, Miquel | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Falp i Plana, Josep | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Espunyola, l’ (Berguedà) | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Credença, Nicolau (I) de | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Comellas i Santamaria, Valentí | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Coma, Pere Màrtir | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Colls, confraria dels | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Cirera, Jaume | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Ceuró | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Catalunya, govern de -1810/14- | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Castellvell -Solsonès- | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Castelltallat -Bages- | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Castellar de la Ribera (Solsonès) | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Cardona, Ramon Folc IV de | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Cardona, comtat de | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Cardona, Berenguer de -eclesiàstic- | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Cabanes i d’Escofet, Josep Marià de | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Cabanes i Coma, Marià | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Bou, Tomàs | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Bou, hostal del | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Borbó, Carles Maria Isidre de | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Boix i Soler, Tomàs | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Benito Tabernero, Manuel | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Bages, el | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Avellanosa | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Aux i Borrellas, Manuel d’ | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Anglesola, Ramon d’ -noble, s. XIII- | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Anglesola, Berenguer Arnau d’ -varis- | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Alinyà | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Alenyà, Pau | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Albereda -Solsonès- | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Claustre, Mare de Déu del | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Ribera i Cucó, Josep de | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Font i Molas, Josep | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Segarra, la | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Sant Llorenç de Morunys (Solsonès) | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Riner (Solsonès) | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Boix, hostal del | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Pinós (Solsonès) | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Olius (Solsonès) | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Odèn (Solsonès) | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Navès (Solsonès) | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Llobera (Solsonès) | Dades de Catalunya i dels Països Catalans
Retroenllaç: Lladurs (Solsonès) | Dades de Catalunya i dels Països Catalans