(Aiguamúrcia, Alt Camp, segle XII)

Primer monestir cistercenc fundat a Catalunya (1169). Provinent del primitiu monestir de Valldaura (Vallès Occidental), la comunitat s’assentà definitivament al prat de Santes Creus, a l’esquerra del Gaià.

L’estructura de Santes Creus és semblant a la de Poblet, amb tres recintes: el monestir pròpiament dit o clausura fou fortificat a instàncies de Pere el Cerimoniós. L’església, començada el 1174, consta de tres naus i transsepte al qual s’obren cinc capelles, i cimbori.

Iniciada en estil romànic, palesa la transició al gòtic en molts elements, per exemple a la façana. Té el claustre a migdia i les dependències coventuals entorn d’ell. A la part posterior, al voltant d’un altre claustre, hi ha el palau abacial, les habitacions del monjos vells, l’infermeria i el celler.

El palau reial, el nou refetor i els cellers es troben entorn d’un tercer claustre d’arcades baixes. El primer dels esmentats és molt bell i interessant artísticament; hi treballà l’anglès Reinard des Fonoll, introductor del gòtic flamíger a Catalunya, que l’acabà el 1341; comunica amb l’exterior per la porta reial, construïda per Jaume II i Blanca d’Anjou.

Aquests reis, així com Pere el Gran, són enterrats al creuer, i nombroses famílies nobles tenen les tombes al claustre.

Enllaç web: La Ruta del Cister – Patrimoni Cultural – Viquipèdia