(Girona, 27 setembre 1858 – Barcelona, 15 maig 1939)

Escriptor. Era propietari rural i passà la infantesa a Girona, alternant-la amb estades a Blanes, poble d’on procedia la seva família, l’ambient mariner del qual li forní temes per a tota la seva obra. Estudià dret a Barcelona, on féu amistat amb Ramon Turró, amb qui s’inicià en els primers escrits literaris.

Tornà a Blanes un cop acabada la carrera i, després del seu matrimoni, a causa d’una malaltia va haver de passar una temporada a Canàries, a la Vall de l’Orotava, on començà a dedicar-se plenament a la seva tasca d’escriptor.

Participà durant tres anys successius en els Jocs Florals de Girona, on coincidí amb Riera i Bertran, Bori i Fontestà i Ubach i Vinyeta; uns quants anys més tard participà en els Jocs Florals de Barcelona (1895), on li fou premiat el recull El rem de trenta-quatre.

Incorporat a la vida literària de Barcelona, col·laborà a “Joventut” i a “La Veu de Catalunya”. Escriví la novel·la Jacobé (1902), exponent del realisme a Catalunya, en què és descrita la realitat de l’encís als ulls d’un esteticista, arrel del modernisme.

L’obra Marines i boscatges (1904) es convertí, ampliada, en el volum Pinya de rosa (1920) que, juntament amb La parada (1919) i Entre flames (1928), completa el seu cicle narratiu.

La seva temàtica abraça tant el drama vibrant, mescla d’humor i fantasia (La fi del món a Girona, El malcontent), com les produccions de tema sentimental (L’idil·li d’en Temme). Tractà sobre la creació literària (la conferència L’educació de la inventiva) i aportà al Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906) múltiples notes sobre el llenguatge.

Conreà el teatre (En Garet a l’enramada, 1938) i la poesia, que aplegà en El país del pler (1906), Fulles ventisses (1919) i La cobla (1931). Traduí alguns autors clàssics i també escriptors moderns, i fou membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.

És un dels primers estilistes del català, respectat per modernistes i noucentistes. La seva descurança i el seu bonhomiós franciscanisme esdevingueren llegendaris.

Li van ser publicades les Obres completes (1949).