(Vilabella, Alt Camp, 11 gener 1888 – Barcelona, 12 juny 1978)

Sacerdot, historiador, bibliògraf, liturgista i epigrafista. Doctor en filosofia i lletres i llicenciat en dret i en teologia, matèries que estudià en diverses universitats europees. Féu viatges científics constants per Europa i l’Àfrica del nord. Fou doctor honoris causa per Friburg de Brisgòvia (1950), Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1943), presidí des del 1943 la delegació a Barcelona del Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Fou president de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics des del 1970.

Els seus múltiples treballs d’investigació i repertoris erudits el feren conèixer arreu del món científic. A partir de la tesi doctoral sobre Joan Ferrandis d’Herèdia, gran mestre de Rodes (1927), i de treballs metodològics i bibliogràfics, es dedicà sobretot a la publicació de las Inscripciones de la España romana y visigoda (1924 i 1969).

Fou fundador, amb Heinrich Finke, de les “Spanische Forschungen der Gürresgesellschaft”, i més tard dels “Monumenta Hispaniae Sacra”, on publicà, sobretot, l’oracional visigòtic de Tarragona (Oracional visigótico, 1946) i, amb L. Brou, l’Antifonario visigótico mosárabe de la catedral de León (1959), així com els texts conciliars visigòtics (1963), amb T. Marín i G. Martínez.

Dirigí, des de l’any 1927, la revista “Analecta Sacra Tarraconensia”, a la qual afegí la Bibliografia hispánica de ciencias histórico-eclesiàsticas (1925-52). Des del 1948 dirigí també “Hispania Sacra”, on publicà especialment articles d’hagiografia. Havia dirigit encara “Lo Missatger del Sagrat Cor de Jesús”. Cal no oblidar la seva col·laboració a Bibliografia de llengua i literatura catalana de R. Aramon i Serra, que féu eixir del 1929 al 1931.