(Vimbodí, Conca de Barberà, segle XII)

Monestir cistercenc (Santa Maria de Poblet). És un dels conjunts conventuals més importants de Catalunya.

Ramon Berenguer IV, per commemorar la victòria sobre els àrabs, el va fundar l’any 1153 i l’encomanà a l’orde del Císter, i fou habitat inicialment per monjos procedents del convent de Fontfreda. Mort el fundador el 1162, el seu fill Alfons I el Cast en continuà l’obra, que fou seguida després pels successius monarques del casal de Barcelona; altres nobles famílies contribuïren també al seu engrandiment.

Al final del segle XIV Poblet esdevingué el monument més remarcable i el feu més poderós de tota la corona catalano-aragonesa, i el panteó dels seus reis; guarda els sepulcres dels monarques Alfons I, Jaume I, Pere III, Joan I, Martí l’Humà, Ferran d’Antequera i Alfons el Magnànim; també els d’algunes reines, els de Carles de Viana i d’altres prínceps, així com els de nombrosos barons il·lustres.

Entre els abats que regiren els destins de Poblet, els més coneguts són l’abat Copons (1316-48) i l’abat Queixal (1526-31).

Era notable la biblioteca, que comprenia gairebé 20.000 volums, una part de la qual era la biblioteca del duc de Sogorb i de Cardona. També té notable importància l’arxiu, ric en cartularis, butlles papals i cartes reials.

Fou destruït i saquejat durant les jornades de l’any 1833, en què, després de la mort del rei Ferran VII (setembre), tot el territori de l’estat es va veure profundament sotraguejat, i el país estava dividit per la primera guerra carlina (1833-40). Des de llavors va estar abandonat fins a l’any 1940, quan tornaren els monjos del Císter per restablir-hi la vida monàstica.

Abans hi havien començat ja les tasques de restauració, que s’intensificaren a partir d’aleshores gràcies a diverses institucions. La restauració es donà per acabada el 1990, i un any després el conjunt fou inclòs en la llista del Patrimoni Mundial de la Unesco.

ART: El monestir destaca per l’extraordinària diversitat estilística, conseqüència de les successives etapes de construcció. L’església, en forma de creu llatina, fou començada en temps de l’abat Hug (vers 1166) seguint la simplicitat romànica, i compta amb elements estructurals ogivals (segle XIII) i façana barroca.

Consta de tres naus amb girola i cinc capelles radials; la nau central és coberta amb volta de mig punt, i les laterals i la girola amb voltes de creuer. A l’altar major és remarcable el retaule d’Damià Forment (contractat el 1527), una de les primeres obres de l’escultura renaixentista a Catalunya, encarregat per l’abat Queixal.

Una part important del monestir són els edificis conventuals (segles XII-XIII): claustre, sala capitular (pavimentada amb tombes dels abats perpetus), biblioteca, refectori, dormitoris, cellers, el palau abacial, l’albergueria i l’hospital. El claustre i les dependències annexes foren iniciats en temps d’Alfons I, seguint inicialment com a model el de Fontfreda, d’on procedien els monjos fundadors.

Martí l’Humà hi féu construir, al final del segle XIV, per Arnau Bargués, un sumptuós palau, que no quedà enllestit a causa de la mort del sobirà; prop del palau hi ha la Porta Reial, construcció militar del segle XIV, integrada com a part de les muralles que féu edificar Pere III el Cerimoniós. La segona porta d’accés, la Porta Daurada, dita així per les plaques de bronze que la recobrien, data del segle XV.

Panteó dels comtes de Barcelona i reis de Catalunya-Aragó des dels temps de Pere III, les escultures dels sepulcres, situades al creuer, destruïdes el 1835, foren modernament refetes per l’escultor català Frederic Marès.

Enllaç: monestir de Poblet