Comarca de Catalunya: 305,14 km², 36.614 hab (2017), densitat: 119,99 h/km², capital: Mollerussa

Està format per 16 municipis: Barbens – Bell-lloc d’Urgell – Bellvís – Castellnou de Seana – Fondarella – Golmés – Ivars d’Urgell – Linyola – Miralcamp – Mollerussa – el Palau d’Anglesola – el Poal – Sidamon – Torregrossa – Vilanova de Bellpuig – Vila-sana

Situada al bell mig de la Depressió Central, entre les comarques del Segrià (oest), la Noguera (sud), l’Urgell (est) i les Garrigues (sud).

GEOGRAFIA FÍSICA – Des del punt de vista fisiogràfic, ocupa gran part de la plana d’Urgell, constituïda per argiles i gresos disposats en línies horitzontals estratificades. L’erosió irregular, deguda a intenses accions torrencials, provocà la creació de sectors isolats més baixos entre planells, que es convertiren en aiguamolls i definiren el típic tret local de l’endorreisme (l’antic estany de Vila-sana, el d’Ivars, etc).

El clima és mediterrani amb tendència continental, amb temperatures de més de 30ºC de màxima als mesos d’estiu, i mínimes per sota dels 0ºC a l’hivern; les precipitacions són de l’ordre dels 400 mm anuals, amb un màxim primaverenc i un mínim estiuenc; són freqüents les boires associades als anticiclons hivernals. Part de la comarca està drenada pel riu Corb, afluent del Segre, que presenta un curs irregular i cabal imprecís.

La vegetació potencial és de carrascars, però ha estat substituïda en benefici de l’aprofitament agrícola mitjançant canals de regatge (canal d’Urgell, canal auxiliar d’Urgell, canal del Sió, etc); és precisament aquest factor el que ha motivat, des de fa més d’un segle, la transformació humana de la comarca, amb un notable increment del nivell de vida.

POBLACIÓ – Així doncs, l’evolució demogràfica de la comarca va lligada a l’explotació de les terres i en especial al canvi sofert per les activitats agrícoles des de l’entrada en funcionament del canal d’Urgell (1852). La població de començament del segle XX superava per poc els 17.000 h, mentre que 30 anys després la xifra superava els 24.000 h; les dècades del 1930 i 1940 foren d’estancament, però un cop iniciat el desenvolupament ramader i industrial dels decennis 1960 i 1970, les xifres de població es tornaren a revifar i arribaren a prop dels 28.000 h el 1981. Gran part d’aquest increment de població ha estat capitalitzat per la capital, Mollerussa, la qual concentra el 33% de la població total; dels quinze municipis restants que componen la comarca, onze no superen els 2.000 h.

ECONOMIA – Els conreus, que històricament havien estat típicament mediterranis de secà (oliveres, ametllers), ocupen en l’actualitat una petita part i han estat substituïts pels de regadiu; dominen els farratges (alfals), els cereals (blat de moro) i els arbres fruiters (pomeres, pereres, presseguers). La ramaderia té un pes destacable dins l’economia comarcal; sobresurt el porcí (pel nombre de caps ocupa el quart lloc de tot Catalunya), el boví per a la producció de llet i les granges d’aviram i conills. El sector secundari té localitzada la seva activitat al centre de la comarca, en especial a Mollerussa; són importants les indústries derivades del sector agrícola (alimentàries, conserveres, làctics, càrniques, etc), les de materials per a la construcció i en menor grau les metal·lúrgiques i les tèxtils. Des del punt de vista comercial, malgrat l’atracció del mercat de Mollerussa, la comarca depèn de la ciutat de Lleida.

HISTÒRIA – La creació de la comarca del Pla d’Urgell no s’esdevingué fins al 1988, quan una llei del Parlament de Catalunya aprovà la modificació comarcal que va permetre la segregació de diversos municipis de les comarques frontereres.

Enllaços web: Consell Comarcal – Estadístiques – Turisme