Pere II de Catalunya

(València, 1240 – Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 11 novembre 1285)

el Gran”  (Pere II de Catalunya, III d’Aragó i I de València). Rei de Catalunya-Aragó (1276-85). Fill de Jaume I de Catalunya i de Violant d’Hongria. El 1248 fou nomenat hereu de Catalunya i Mallorca, però a la mort dels seus germans Alfons i Ferran reclamà la totalitat de l’herència paterna en perjudici de Jaume, el germà petit, i el seu pare el nomenà hereu de Catalunya, Aragó i València (1262).

Durant els darrers anys de regnat de Jaume I assumí la direcció de les empreses militars i lluità contra els sarraïns al sud de València, sotmeté el regne de Múrcia en profit de Castella i s’enfrontà amb el seu germanastre Ferran Sanxis de Castre, cap de la noblesa rebel.

El juny de 1262 es casà amb Constança, filla primogènita de Manfred de Sicília. A la mort d’Enric I de Navarra (1274) reivindicà l’herència d’aquest regne en nom del seu pare, però fracassà a causa de la intervenció de França.

El 26 de juliol de 1276 heretà Aragó, Catalunya i València i encaminà els primers actes de govern a sotmetre definitivament els musulmans rebels de València i la noblesa de la Catalunya occidental. El seu germà Jaume (que havia heretat l’anomenat Regne de Mallorca: Balears, Rosselló i Cerdanya i el senyoriu de Montpeller) es reconegué feudatari seu.

Hàbil diplomàtic, es va aprofitar del fet de tenir en el seu poder els infants de la Cerda per obligar Alfons X de Castella a mantenir bones relacions amb ell; en efecte, a les entrevistes de Campillo i d’Ágreda (març 1281) Alfons el Savi i el seu fill Sanç, firmaren una aliança amb Pere el Gran. També acordà pactes amb Portugal, Anglaterra i l’imperi d’Orient.

D’aquesta manera creà una àmplia xarxa de suports internacionals per tal que li fessin costat en la seva futura política expansiva pel Mediterrani; així doncs, mort Manfred de Sicília (1266) i executat Conradí (1268), Pere es convertí, de fet, en el cap del gibel·lisme i en defensor dels drets de la seva muller al regne de Sicília, ocupat pels angevins.

Aprofitant l’hostilitat dels sicilians contra Carles d’Anjou i havent rebut l’ofrena de l’illa per part d’una ambaixada siciliana, Pere desembarcà a Palerm i en el curs del 1282 i del 1283 es possessionà de Sicília i de les illes de Malta, Gozzo i Gelves. De retorn als seus regnes peninsulars i després d’un cèlebre episodi cavalleresc i poc polític (desafiament de Bordeus), expugnà el castell d’Albarrasí (1284) i incorporà aquest senyoriu a la corona.

L’onerosa política fiscal a que l’obligaven les seves empreses expansives provocà el descontentament dels aragonesos, que no se sentien beneficiats per l’expansió mediterrània, i després d’uns enfrontaments amb la noblesa d’Aragó, hagué de jurar el Privilegi General de la Unió. Mentrestant, a les costes italianes, les naus catalano-sicilianes, comandades per l’almirall Roger de Llúria, derrotaren repetidament la flota angevina.

El papa Martí IV, contrari al domini català de Sicília, no solament excomunicà Pere el Gran (novembre 1282), sinó que arribà a concedir la investidura de Catalunya, Aragó i València al fill del rei de França (1284). Un exèrcit de croats travessà els Pirineus i derrotà les tropes catalanes que se li oposaren (els aragonesos no col·laboraren en la defensa dels regnes), però, sortosament, els estralls causats per la pesta entre els invasors i la superioritat naval dels catalans, que obstaculitzaven l’aprovisionament de l’exèrcit francès per mar, obligaren els croats a retirar-se, i al coll de Panissars Pere el Gran derrotà les tropes de Felip III de França quan es retiraven.

El seu germà Jaume, rei de Mallorca, aprofità el moment de la invasió per trencar la fidelitat deguda a Pere el Gran, per la qual cosa aquest envià el seu fill (el futur Alfons el Franc) amb un estol per castigar la traïció i incorporar el regne mallorquí a la corona, si bé no pogué veure el resultat de l’expedició perquè morí abans.

266 pensaments sobre “Pere II de Catalunya

  1. Retroenllaç: Eimeric, Guillem | Dades dels Països Catalans

  2. Retroenllaç: Eimeric, Berenguer d’ | Dades dels Països Catalans

  3. Retroenllaç: Desvilar, Pere | Dades dels Països Catalans

  4. Retroenllaç: Desllor, Simó | Dades dels Països Catalans

  5. Retroenllaç: Desllor, Artau | Dades dels Països Catalans

  6. Retroenllaç: Desllor -varis bio- | Dades dels Països Catalans

  7. Retroenllaç: Décadas de la historia de la insigne y coronada ciudad y Reino de Valencia | Dades dels Països Catalans

  8. Retroenllaç: D’Amichi, Bella | Dades dels Països Catalans

  9. Retroenllaç: Cruïlles i de Peratallada, Berenguer de | Dades dels Països Catalans

  10. Retroenllaç: Cruïlles i de Bestracà, Gilabert (IV) de | Dades dels Països Catalans

  11. Retroenllaç: croat -moneda, 1285/1707- | Dades dels Països Catalans

  12. Retroenllaç: Creixell -Alt Empordà- | Dades dels Països Catalans

  13. Retroenllaç: Constança de Sicília i de Savoia | Dades dels Països Catalans

  14. Retroenllaç: Cerverí de Girona | Dades dels Països Catalans

  15. Retroenllaç: Cervelló, Ramon Alemany de | Dades dels Països Catalans

  16. Retroenllaç: Centelles i de Montcada, Eimeric (I) de | Dades dels Països Catalans

  17. Retroenllaç: Cefalú, tractat de -1285- | Dades dels Països Catalans

  18. Retroenllaç: Castre, Ferran Sanxis de | Dades dels Països Catalans

  19. Retroenllaç: Castelló -varis bio- | Dades dels Països Catalans

  20. Retroenllaç: Castellnou, Guillem (III) de | Dades dels Països Catalans

  21. Retroenllaç: Castellnou, Estel·la de | Dades dels Països Catalans

  22. Retroenllaç: Castellnou, Alfons de | Dades dels Països Catalans

  23. Retroenllaç: Castellet, Jaspert de | Dades dels Països Catalans

  24. Retroenllaç: Cartellà, Guillem Galceran de | Dades dels Països Catalans

  25. Retroenllaç: Carròs -noble, s. XIII- | Dades dels Països Catalans

  26. Retroenllaç: Carles II de Nàpols | Dades dels Països Catalans

  27. Retroenllaç: Carles I de Nàpols | Dades dels Països Catalans

  28. Retroenllaç: Cardona, Ramon Folc VI de | Dades dels Països Catalans

  29. Retroenllaç: Cardona, Ramon de -segle XIV- | Dades dels Països Catalans

  30. Retroenllaç: Cardona, Guillem de -varis- | Dades dels Països Catalans

  31. Retroenllaç: Cardona, Beatriu de -vàries- | Dades dels Països Catalans

  32. Retroenllaç: Cardona i d’Empúries, Ramon de | Dades dels Països Catalans

  33. Retroenllaç: Cardona -varis/es bio- | Dades dels Països Catalans

  34. Retroenllaç: Canelles, Bertran de -s. XIII/XIV- | Dades dels Països Catalans

  35. Retroenllaç: Campillo, tractat de -1281- | Dades dels Països Catalans

  36. Retroenllaç: Caldes, Pere de | Dades dels Països Catalans

  37. Retroenllaç: Calaf, Arnau de | Dades dels Països Catalans

  38. Retroenllaç: Unió d’Aragó -1283/1348- | Dades dels Països Catalans

  39. Retroenllaç: Sicília, influència catalana a -1285/1714- | Dades dels Països Catalans

  40. Retroenllaç: Botonac i de Castellnou, Jaspert de | Dades dels Països Catalans

  41. Retroenllaç: Bordeus, desafiament de -1283- | Dades dels Països Catalans

  42. Retroenllaç: Bord del Rei d’Aragó, el | Dades dels Països Catalans

  43. Retroenllaç: Múrcia, conquesta de -1265/66- | Dades dels Països Catalans

  44. Retroenllaç: Bondaví | Dades dels Països Catalans

  45. Retroenllaç: Besora -varis bio- | Dades dels Països Catalans

  46. Retroenllaç: Bes, Arnau de | Dades dels Països Catalans

  47. Retroenllaç: Benavent, Gombau de -noble, s. XIII- | Dades dels Països Catalans

  48. Retroenllaç: Bellvís, Bernat de | Dades dels Països Catalans

  49. Retroenllaç: Bellpuig, Bertran de | Dades dels Països Catalans

  50. Retroenllaç: Bellera, Guillem de -noble, s. XIII- | Dades dels Països Catalans

Respondre