(Begur, Baix Empordà, 11 febrer 1852 – Barcelona, 9 octubre 1918)

Historiador, jurista i polític. Germà de Pere. Fou un dels fundadors de la societat catalanista La Jove Catalunya (1870) i un dels redactors del Memorial de Greuges presentat a Alfons XII de Borbó (1885).

Erudit de la Renaixença, fundà el periòdic “La Gramalla” (1870), i fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.

El 1901 fou elegit entre els regionalistes a les eleccions municipals i el 1906 fou elegit president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona. Intercedí per l’ensenyament del català i de la història catalana a les escoles subvencionades pel municipi, i fou un dels que iniciaren els estudis històrico-científics elaborats amb una crítica depurada.

Entre les seves nombroses obres es destaquen una història comarcal, Historia del Ampurdán (1883), i importants estudis referents a la història de les institucions catalanes, sovint en col·laboració amb Josep Coroleu, com Les Corts Catalanes (1876) i Los fueros de Cataluña (1916-19) en 4 volums.

Fou el pare de l’advocat Ramon Pella i Tort.