Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 13,98 km2, 12 m alt, 17.910 hab (2019)

Situat a la fossa tectònica de Palafrugell, on el massís de Begur s’acaba en el cap Gros, al sud-est de la Bisbal d’Empordà; el terme s’estén des del municipi de Mont-ras fins a la badia de Palamós, amb tot un seguit de cales que van des del cap de Planes (davant les illes Formigues) fins al terme municipal de Calonge, al sud.
ECONOMIA: Comptà amb un dels principals ports de pesca del litoral català (port de Palamós), amb prop d’un 5% del total de les captures de Catalunya. El sector secundari, malgrat la puixança del sector turístic, continua essent una de les principals activitats econòmiques; indústria de la construcció (beneficiada pel turisme), química, dels plàstics i metal·lúrgica. La tradicional indústria surera ha sofert una profunda regressió d’ençà la crisi del sector. Completa l’activitat econòmica el sector turístic i els serveis, amb una important indústria hotelera i nombrosos apartaments; l’afluència de turistes a l’estiu triplica el nombre d’habitants, que arriben prop dels 50.000; els principals nuclis turístics, a més de la població, són la cala Margarida, la Fosca i s’Alguer, amb la platja de Castell. Àrea comercial de Girona.

POBLACIÓ: Els principals augments de població al llarg del segle XX foren, en primer lloc al decenni del 1900, i d’ençà del 1950, quan es començà a desenvolupar el sector turístic (cal tenir present que el 1950 s’incorporà al municipi l’actual barri de Sant Joan de Palamós.
LA VILA: És formada al voltant del nucli antic, damunt el promontori del Pedró; l’església parroquial de Santa Maria, gòtica, fou iniciada el 1371 com a sufragània de Santa Eugènia de Vila-romà. El municipi comprèn, a més, el veïnat del Figuerar, la caseria de Vila-romà i el santuari de Bell-lloc.

HISTÒRIA: Pere II el Gran, el 1277, comprà al bisbat de Girona l’antic castell de Sant Esteve de Mar i el seu terme, on hi havia el territori que avui ocupa Palamós, per tal de posseir-ne el port natural. Dos anys després atorgà una carta de població als qui s’hi havien establert i als qui més endavant s’hi establissin, confirmada el 1293 per Jaume II el Just. Del port de Palamós sortí el 1299 el rei Jaume II cap a l’illa de Sicília. Pere III el Cerimoniós hi reformà el govern municipal (1358). Els anys 1483, 1484 i 1486 obtingué llicència per encunyar menuts, i el 1492 passà amb el títol de comtat de Palamós a poder de Galceran de Requesens. El 1526 hi desembarcà presoner el rei de França Francesc I, i el 1536 l’emperador Carles I. Fou saquejada pel pirata Barba-rossa el 1543; caigué en poder dels francesos el 1694, i l’any 1742 fou bombardejada per una esquadra anglesa. En la guerra del Francès se n’apoderaren els francesos (1809) i la saquejaren, però al setembre de 1810 fou recobrada pel coronel Aldea; això, no obstant, els exèrcits napoleònics la recuperaren i l’ocuparen fins a la retirada de Catalunya.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Cambra de Comerç – Ràdio – Club de Futbol

Retroenllaç: Gelabert i Crosa, Joan | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Fosca, la -Baix Empordà- | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Formigues, illes | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Foment d’Obres i Construccions SA | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Figa i Faura, Lluís | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Ferrer i Ferrer, Tadeu Miquel | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Fernández-Pacheco-Cabrera de Bobadilla y de Zúñiga, Juan Manuel | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Roger i Crosa, Miquel | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Dalmau i Pla, Laureà | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Cruïlles i de Mosset, Berenguer de | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Costa Brava, la | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Cateura i Turró, Baldomer | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Castell, platja de | Dades dels Països Catalans