(Barcelona, 1841 – 5 febrer 1891)

Escultor. Format a l’Escola de Llotja i amb Agapit Vallmitjana. A més d’escultura, cultivà l’aquarel·la. Escultor d’una gran sensibilitat, fou un dels que al seu temps es dedicà amb més intensitat expressiva a la ceràmica, de la qual es conserven nombrosos exemplars en parcs i jardins.

Es donà a conèixer com a escultor amb Segle XIX -més coneguda per Torero ferit (Museu d’Art Modern de Barcelona)-. L’extensa producció de figuretes de fang -la majoria, tipus rurals (Pagesos catalans)- entra dintre les seves millors obres. Entre les seves escultures de grans dimensions cal esmentar les d’Aristòtil i de sant Domènec (a la Universitat de Barcelona), els monuments a Güell i Ferrer (1888) i a Rafael Casanova, que hom ha valorat pel seu alè romàntic, i la del carro d’Apol·lo, a la cascada del Parc de la Ciutadella.

L’obra de Nobas és vigorosa i realista, especialment en els retrats (Elisa Masriera, Marià Fortuny, Museu d’Art Modern de Barcelona), on el marbre és treballat en funció de l’esperit que caracteritza el model.

Al seu taller es formaren, entre altres, Josep Gamot, Manuel Fuxà i Josep Llimona.