(Barcelona, 7 març 1851 – Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès, 29 desembre 1903)

Tècnic agrònom i viticultor. Estudià a Barcelona i a la Granja-escola de Fontinell (Alt Empordà), on es graduà de perit agrònom. Introduí a la seva comarca moltes innovacions en el conreu de la vinya, importades de l’estranger, i contribuí a regenerar els ceps destruïts per la fil·loxera.

Membre del partit conservador, fou alcalde de Sant Sadurní (1881-83) i diputat provincial (1890-1903), intentà d’apaivagar les agitacions degudes a les reivindicacions dels rabassaires.

A iniciativa seva es crearen els concursos d’empeltadors, s’establiren els camps d’experimentació i intervingué en l’organització del Primer Congrés Vitícola, que se celebrà a Sant Sadurní el 1898, i participà en els successius, celebrats a diferents ciutats catalanes. Contribuí a la divulgació dels coneixements agrícoles entre els pagesos.

Publicà “Resumen de Agricultura”, revista que dirigí i fundà amb altres “Revista de Agricultura” (1888). Col·laborà, a més, a “La Protección Nacional” i, amb escrits de caire literari, a “La Renaixença” i “La Comarca del Noya”.