(Bonansa, Alta Ribagorça, 12 gener 1896 – Nova York, EUA, 5 novembre 1973)

Dirigent i polític marxista. De jove s’adherí a la CNT, però hi va mantenir una actitud d’independència palesa quan va intervenir en la formació dels comitès sindicals revolucionaris. Durant la Dictadura de Primo de Rivera va fer viatges a l’URSS i va ingressar al Partit Comunista Espanyol, del qual aviat va dirigir la Federació Comunista Catalano-Balear. Personalitzà, però, una positura d’inspiració bakharinista.

L’any 1930 va dirigir l’escissió de la Federació que encapçalava, la qual havia d’esdevenir nucli directiu del Bloc Obrer i Camperol (BOC). Va ésser secretari general del BOC i el principal orientador del seu òrgan, “La Batalla”. De cara a una política d’aliança obrera i de col·laboració temporal amb l’esquerra burgesa, va influir en la creació del nou Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM) juntament amb Andreu Nin (1935).

Elegit diputat (1936), fou detingut per les forces franquistes en esclatar la guerra, i va ésser condemnat a trenta anys de presó. Alliberat el 1946, s’exilià als EUA, on residí fins a la mort.

Va escriure Los hombres de la Dictadura (1930), La revolución española (1932) i Hacia la segunda revolución (1935).