(Reus, Baix Camp, 5 juny 1850 – Barcelona, 21 gener 1929)

Escriptor. Important terratinent, es llicencià en dret. Influït per Zorrilla, publicà articles i obres literàries en castellà a “La Renaixença”, “Lo Gai Saber”, etc. Triomfà als Jocs Florals i fou un escriptor prolix. Fou proclamat Mestre en Gai Saber (1892).

Adscrit a un romanticisme sui generis, fou temptat per temes sentimentals i cavallerescos.

En poesia, publicà Crepúsculs, aubades i vesprades (1886), en col·laboració amb Francesc Bartrina, Sospirs (1867), Veus escampades (1870), Vibraciones (1874), Versos catalans (1893), Poemas castellanos (1896), etc.

En teatre escriví, La justicia de l’abat (1886) i La pena de mort (1888), i en col·laboració amb Pitarra, Lo primer amor (1884) i Cent mil duros (1887). Publicà també la novel·la històrica Lo caragirat (1877).

Una part de la seva obra ha restat inèdita.