(Vic, Osona, 18 setembre 1901 – 20 novembre 1978)

Arqueòleg i historiador. Seguí la carrera eclesiàstica al seminari de Vic, en contacte amb J. Gudiol i Cunill; també estudià a l’Institut Pontifici d’Arqueologia Cristiana de Roma (1926-30). Nomenat conservador auxiliar del Museu Episcopal de Vic el 1930. El mateix any obtingué el doctorat amb la tesi Il titolo di S. Clemente in Roma. Fou també arxiver municipal de Vic des del 1944 i pertangué a l’Acadèmia de Bones Lletres des de l’any 1963. Col·laborà a la revista “Analecta Sacra Tarraconensia” i en l’obra l’Art català. També publicà nombrosos treballs al “Butlletí del Centre Excursionista de Vic”, a “Vic” i a “Ausa”.

Autor de diversos estudis sobre Vic com La decoración pictórica de la catedral de Vic (1936), El retablo mayor de la catedral de Vic (1959), etc. Cal esmentar encara altres publicacions, no menys importants dins l’art i l’arqueologia: La basílica del monestir de Sta. Maria de Ripoll (1932), Catalogne romane (1960-61), publicat posteriorment en català, l’Arquitectura religiosa en la Cataluña carolingia (1963) i El monestir de Ripoll (1975). És autor, a més, del Cartulari d’Oliba, comte, abat i bisbe i del Diplomatari de la catedral de Vic, segles IX i X, publicat pòstumament a cura de Miquel S. Gros.