(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1 abril 1927 – Barcelona, 16 abril 2008)

Historiador. Deixeble de Jaume Vicens i Vives, ha estat lector de castellà a Durham (1954-55), professor a la Universitat de Barcelona (1959) i catedràtic d’història contemporània a la Universitat de València (1966) i a la de Barcelona (des del 1971). Ha estat president de l’Institut d’Estudis Catalans (1986-95).

Especialista en estudis de població, d’història agrària i de moviments socials als Països Catalans, ha publicat La colonia mercantil francesa en Barcelona a mediados del siglo XVII (1956-59) i, juntament amb Jordi Nadal, La population catalane de 1553 à 1717 (1960), Barcelona en 1717-18, un modelo de sociedad preindustrial (1963) i La immigració francesa a Mataró durant el segle XVIII (1966).

També és autor de Los estudios de historia agraria en España. Desde 1940 a 1961 (1962), El conflicto “rabassaire” y la cuestión agraria en Cataluña hasta 1936 (1964), Premsa clandestina i de l’exili (1939-1976) (1977), Dos estudios sobre el Païs Valenciano (1978) i, juntament amb Balcells i Termes, Els moviments socials a Catalunya, País Valencià i les Illes (1800-1939) (1967). Ha dirigit la Bibliografia dels moviments socials a Catalunya, País Valencià i les Illes (1972) i El franquisme i l’oposició: una bibliografia crítica (1939-1975) (1981).