(Munébrega, Aragó, 1315 – Avinyó, França, 1396)

Diplomàtic i escriptor. Fill de García Fernández de Heredia. Conseller de Pere III el Cerimoniós (1338). L’any 1345 fou nomenat castellà d’Amposta. Influí notablement en la política de la cort pontifícia i en la del Cerimoniós, al servei del qual participà en les batalles de Mislata (1348), Llucmajor (1349) i Araviana (1359). Tingué també un gran ascendent sobre Joan I el Caçador ja abans que fos rei. Intervingué en les lluites dels ducats catalans de Grècia (1376-81). Ambaixador a Navarra i a Avinyó; gran mestre dels Hospitalers (1377), residí a Rodes i tornà a Occident per donar suport al papa d’Avinyó.

Gran erudit i interessat per la història, escriví una Grant Chronica de los Reyes et principes de Spanya (1385-86, en part perduda) i Crónica de los conqueridores, una mica posterior. Intervingué en les traduccions de diverses obres històriques i d’autors clàssics, especialment a l’aragonès i a vegades al català.