Despoblat, situat a la vall de Bixquert, que s’estén entre les serres de Vernissa i del Castell, separades pel coll de Bixquert (obert damunt mateix de la ciutat) i alineades en direcció sud-oest – nord-est, i la serra Grossa.
Actualment hi ha una nova caseria a la vall i nombrosos xalets d’estiueig als vessants de la muntanya.
Despoblat i partida, prop del riu d’Albaida, vora la confluència amb el Cànyoles.
La sèquia de Benifurt, que rega, juntament amb la sèquia del Puig, la part de l’horta de Xàtiva a la dreta del riu d’Albaida, pren l’aigua d’aquest riu a l’assut de Benifurt, a 2,75 km i aigua avall de l’assut del Puig.
Un dels quatre barris en què es divideix tradicionalment la ciutat de Xàtiva.
(o Anauir o Anuir) Poble, situat a la dreta del riu Cànyoles, al sector d’horta que s’estén al peu de la serra de Vernissa. L’església, que ja existia el segle XVI, és dedicada a la Mare de Déu dels Àngels i depèn de la parròquia de Novetlè.
Població de moriscs, era habitada el 1609, any de llur expulsió, per 41 famílies. El seu senyor, Alfons de Castro atorgà el 1611 carta de població a 15 nous pobladors cristians.
Fou municipi independent fins al 1883.
Coster septentrional del castell de Xàtiva, uneix aquest amb l’antiga muralla de la ciutat, on es troben les restes de l’antic monestir cistercenc de Montsant i l’església de Sant Feliu, l’antiga seu visigòtica.
la Ferreria (Gavet de la Conca, Pallars Jussà) Caseria de l’antic terme de Sant Salvador de Toló, a la vora de l’antic camí de Tremp a l’hostal Roig.
la Ferreria (Gelida, Alt Penedès) Despoblat, a l’esquerra de l’Anoia, davant el nucli urbà.
la Ferreria (la Granja de la Costera / Rotglà i Corberà / Xàtiva, Costera) Casa i territori repartit entre els tres municipis.
Dades dels Països Catalans 