Arxiu d'etiquetes: Xàtiva (geo)

Xàtiva, col·legiata de

6 Respostes

(Xàtiva, Costera)

Església principal de la ciutat, dedicada a l’Assumpció de Maria, coneguda per la seu de Santa Maria, erigida en col·legiata el 1413 pel papa Benet XIII des de Peníscola. La primitiva església sembla que era una adaptació de la mesquita musulmana. A partir del 1413 tenia tres dignitats i dotze canonges; el nombre de beneficiats augmentà al llarg dels segles.

L’edifici actual es començà el 1596, per acord dels jurats pres el 1595. Hi intervingueren els mestres Albert Pina, carmelità, Jaume Peres, el degà Josep Ortí, Francesc Cuenca i alguns altres de menys destacats. L’obra es construí molt lentament i amb llargues interrupcions. El 1755 es posà la primera pedra de l’oval i s’inicià la cúpula, que, enderrocada per un terratrèmol el 1852, es reféu amb base metàl·lica. L’obra es completà a partir del 1916 amb una darrera tongada, que arribà fins a la façana principal.

És un edifici renaixentista, de planta de tres naus amb creuer, girola i una gran cúpula que ateny els 46 m d’altura. El campanar, de 60 m, acaba amb un templet. Moltes de les capelles foren construïdes per famílies nobles i foren dotades amb beneficis propis. La Mare de Déu de la Seu, obra de Marià Benlliure, fou declarada patrona de la ciutat el 1923, i fou coronada canònicament el 1973.

El tresor de la col·legiata té talles, pintures, orfebreria i joies, ofrena de la família Borja i d’altres nobles de la ciutat; ressalten un calze de Calixt III, un tríptic renaixentista de la Pietat, una gran custòdia, una creu processional del segle XVI i un tríptic de Jacomart.

Fou declarada monument nacional el 1931.

Xàtiva, castell de

11 Respostes

(Xàtiva, Costera)

Fortalesa, a la part alta de la serra del Castell, a tocar de l’emplaçament de l’antiga ciutat alta pre-romana o l’Albacar, coster septentrional que la uneix amb l’antiga muralla de la ciutat moderna. El castell és format per dos nuclis fortificats, el Castellvell o Major i la Castellana, units per una doble muralla amb un total de trenta torres.

És de fundació romana, i fou reedificat després de la conquesta cristiana. Fou destruït parcialment arran de la guerra de Successió i pel terratrèmol del 1747. Serví de presó de personatges importants, com l’infant Ferran de la Cerda, Jaume IV de Mallorca, Jaume II d’Urgell, enterrat a la capella del castell, i Ferran de Nàpols, duc de Calàbria, el qual durant les Germanies els agermanats, que aconseguiren de dominar el castell, proposaren de nomenar rei (1522) i d’alliberar-lo.

Fou declarat monument nacional; és de propietat particular.

Vila, la -Costera-

2 Respostes

(Novetlè / Xàtiva, Costera)

Partida de l’horta de Xàtiva, a la dreta del riu Cànyoles, que conté petits enclavaments de Vallès de la Costera (la Casa del Moro i el Garroferar del Fons del Raval), de la Granja de la Costera (el Fons del Raval), de Cerdà (el Molí de Guerilla) i també de Xàtiva i de Novetlè (l’Horta d’en Ramon Meri i el Camp de n’Antoni de la Penya).

És regada per la sèquia de la Vila, que pren l’aigua de la font del riu dels Sants; al pont de l’Alcúdia de Crespins se’n deriva la fila dels Horts (que rega terres de Canals); penetra dins el terme de Canals (amb el nom de cabral de la Palanca) i, al pont de Sant Roc, se’n deriva la fila dels Canyamars; una mica més avall, la sèquia de Ranes (que se’n duu nou parts d’aigua, contra onze que resten a la de la Vila), i finalment, passats els molins de Forner, aporta l’aigua al riu Cànyoles, el curs del qual segueix fins a separar-se’n, per la dreta, en un nou assut, des d’on continua per l’antic terme d’Annauir i Xàtiva.

En aquest darrer se’n deriva una nova partició, una tanda per a regar les terres de Novetlè, i les altres nou reguen l’horta de Xàtiva.

Vernissa, serra de

2 Respostes

(Xàtiva, Costera)

Alineació muntanyosa, de direcció nord-est – sud-oest, continuació de la serra del Castell més enllà del coll de Bixquert.

Separa el pla de Xàtiva, al sud, de la vall de Bixquert, al nord.

Torró -Costera-

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera)

Enclavament (3,59 ha), entre els termes de Llanera de Ranes i la Granja de la Costera.

Torre d’en Lloris, la

1 Resposta

(Xàtiva, Costera)

(o Torre de Lloris)  Poble, al nord del terme, al límit amb el de l’Ènova (Ribera Alta), a la dreta del riu d’Albaida, prop de la confluència amb el de Barxeta. Les seves terres són regades amb la sèquia de la Torre d’en Lloris.

El 1535 fou desmembrat de Xàtiva i s’hi erigí una parròquia (Santa Maria), amb Miralbó com a annex. L’església parroquial és dedicada actualment al Roser.

Antic lloc de moriscs (42 focs el 1609), en fou el darrer senyor el duc d’Almodóvar. Fou agregat al municipi de Xàtiva el 1857.

Terrafort

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera)

(o Terrafort de Xàtiva)  Enclavament (1,25 ha), entre Rotglà i Corberà i la Llosa de Ranes, al nord de la ciutat.

Les seves terres són regades per la sèquia del Puig.

Sorió

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera)

Llogaret, al nord de la ciutat, a l’esquerra del riu Cànyoles. La seva església (la Mare de Déu de la Llet) depèn de la parròquia de la Llosa de Ranes.

El 1335 fou desmembrada de Xàtiva i esdevingué rectoria de moriscs. Pertanyia als Sanç, i el 1609 tenia 20 focs de moriscs. Després passà a la jurisdicció del convent franciscà de Xàtiva. Fou agregat a Xàtiva el 1845.

Saurina

1 Resposta

(Canals / Cerdà / Xàtiva, Costera)

Territori de la Foia de Cerdà, repartit en petits enclavaments dels tres municipis.

Sant Jordi, paperera de

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera)

Fàbrica de paper i sector industrial, al voltant de la qual s’ha format un barri, al nord de la ciutat, a la dreta del riu Cànyoles.