Arxiu d'etiquetes: viles

Son Cervera (Mallorca Llevant)

16 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 42,56 km2, 83 m alt, 11.449 hab (2015)

(o Son Servera) Situat al sud-oest de la península d’Artà (o badia de Son Cervera), al nord-est de Palma de Mallorca i accidentat per les serres de Llevant.

L’agricultura (ametllers i garrofers, de secà, i conreus herbacis), font tradicional d’ingressos, ha estat desplaçada com a principal activitat econòmica per l’activitat turística; aquesta es concentra principalment a la costa. Àrea comercial de Manacor. Població en ascens.

La vila és als peus dels darrers contraforts de les serres de Llevant. Església parroquial de Sant Joan Baptista, a l’antiga torre de defensa. El 1905 fou iniciat un gran nou temple, en estil neogòtic, que ha restat inacabat.

El municipi comprèn, a més, les grans urbanitzacions turístiques de Cala Bona i Cala Millor, i les més reduïdes de sa Costa des Pins, es Port Nou (despoblat) i es Port Vell.

Enllaç web: Ajuntament

Sollana (Ribera Baixa)

9 Respostes

Municipi de la Ribera Baixa (País Valencià): 39,2 km2, 5 m alt, 4.941 hab (2015)

Situat al límit amb l’Horta, en un terreny pla, al sud de l’Albufera.

L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura, totalment de regadiu, que aprofita aigües derivades del riu Xúquer, per mitjà de la sèquia reial d’aquest riu. Els conreus més estesos són els d’arròs, cítrics, fruiters i hortalisses. Ramaderia i avicultura. La proximitat de la ciutat de València i d’altres nuclis industrials ha fet que el sector secundari s’hagi incrementat i diversificat: indústria conservera, dels mobles, química, etc. Àrea comercial de València.

La vila és d’origen islàmic; església parroquial de Santa Maria Magdalena, reformada modernament.

El municipi comprèn el poble del Romaní, la caseria i partida de l’Ale, l’antiga alqueria de l’Alcaissia i els despoblat dels Trullars.

Enllaços web: Ajuntament – Col·lectiu Ullal

Sineu (Mallorca Pla)

25 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 47,74 km2, 145 m alt, 3.612 hab (2015)

Situat a l’interior de l’illa, en un terreny pla, al nord-est de Palma de Mallorca, amb la qual comunica per carretera.

L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura; hi predomina la de secà sobre la de regadiu; el conreu més estès és el de l’ametller, al qual segueixen en importància els cereals (bàsicament blat), el garrofer i les lleguminoses. Bestiar boví i porcí. Mercat agrari de la zona rural interior de Mallorca. Escassa activitat industrial: alimentàries i de material de la construcció. Pertany a l’àrea comercial de Palma de Mallorca.

A la vila destacà l’església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels (segle XV), l’antic palau reial, després convent i la casa de la vila.

Enllaços web: Ajuntament – Biblioteca – Institut

Sinarques (Plana d’Utiel)

9 Respostes

Municipi de la Plana d’Utiel (País Valencià): 102,52 km2, 899 m alt, 1.168 hab (2015)

(ant: Senarques, cast: Sinarcas) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, al límit amb la Manxa; forma part de l’altiplà de Requena. És drenat per El Ragajo, afluent per la dreta del Túria i accidentat per la serra d’El Picacho (1.305 m alt), al nord-oest. Gran part del terme municipal és boscat (pins, alzines) i ocupat pel matollar.

L’agricultura és bàsicament de secà i el principal conreu és la vinya, seguida dels cereals i el gira-sol. Ramaderia porcina i ovina; avicultura i apicultura. Explotació forestal (serradores). Indústries de materials per a la construcció i alimentàries. Àrea comercial de Requena.

La vila és al peu d’El Carpio (1.053 m alt); l’església parroquial de Sant Jaume fou bastida a partir del 1600.

El municipi comprèn també les caseries de Lobos Lobos i Lurdilla.

El 1597 fou creat el comtat de Sinarques.

Simat de la Valldigna (Safor)

8 Respostes

Municipi de la Safor (País Valencià): 38,49 km2, 45 m alt, 3.362 hab (2015)

Situat al nord-oest de la comarca, a la Valldigna. De relleu trencat, dominat al sud per la serra de Mondúver i regat al nord-est pels rius de Xeraco i de Barxeta.

La principal activitat econòmica és l’agricultura; el regadiu emprà aigua de pous i produeix, principalment, cítrics i maduixes; al secà es conreen ametllers, garrofers i oliveres. Ramaderia (bestiar de llana i cabrum) i apicultura. Petita indústria derivada de l’agricultura i tèxtil. Àrea comercial de Gandia.

La vila, d’origen islàmic, és a l’esquerra del riu de Xeraco. L’església parroquial de Sant Miquel fou molt reformada el 1917. Ruïnes del monestir de Valldigna.

El municipi comprèn la caseria dels Corrals de Valldigna i el despoblat de la Xara.

Enllaç web: Ajuntament

Silla (Horta)

14 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 25,03 km2, 8 m alt, 18.570 hab (2015)

Situat a ponent de l’Albufera, al sud de València.

Es conrea gran part de la superfície. El regadiu aprofita aigües derivades de la reial sèquia del Xúquer i produeix arròs, hortalisses, moresc i cítrics; al secà es conreen garrofers i oliveres. Avicultura. El sector industrial ha pres gran rellevància fins a convertir el municipi en un dels més industrialitzats de tota l’Horta: indústria química, alimentària (licors), paperera, de joguines tèxtils, metal·lúrgiques i de materials per a la construcció. Notable ascens demogràfic en el període 1960-80.

La vila és en un nus de comunicacions. Església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels (segle XVIII). A llevant de la població hi ha el port de Silla, per a les barques de pesca.

Antiga torre de Silla. Fou centre de la comanda de Silla, que passà a l’orde de Montesa.

Enllaç web: Ajuntament

Setaigües (Foia de Bunyol)

9 Respostes

Municipi de la Foia de Bunyol (País Valencià): 110,6 km2, 697 m alt, 1.282 hab (2015)

(cast: Siete Aguas) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, al nord-oest de Bunyol, a l’est de les serres del Tejo i les Cabrelles, al límit amb els Serrans i la Plana d’Utiel.

El terme és accidentat (serra de Malacara) i sols es conrea un 10% del territori, majoritàriament de secà (la vinya n’és el principal conreu, seguit de l’olivera i l’ametller); al regadiu hi ha horta. Cooperativa vinícola. La ramaderia és gairebé inexistent. L’abundància de fonts l’han convertit en un lloc d’estiueig, amb diverses urbanitzacions. Àrea comercial de Requena.

La vila centra la foia de Setaigües, voltada d’elevacions d’uns 1.000 m; l’església parroquial és dedicada a sant Joan Baptista. Del balneari de Setaigües només resta un mur, però subsisteix la font que dóna nom al poble.

El municipi comprèn, a més, la caseria d’El Reatillo i el lloc de Verbum Dei, prop de Ventaquemada.

Serra d’En Galceran, la (Plana Alta)

17 Respostes

Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 81,98 km2, 748 m alt, 1.018 hab (2015)

(o la Serra dels Galcerans, cast: Sierra Engarcerán) Situat a la riba de la rambla Carbonera, a la serra d’en Galceran, continuació de les serralades ibèriques de Penyagolosa i dels Ports. El territori és força accidentat, amb matollar.

L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura; els conreus més estesos són els ametllers, seguits dels cereals, les oliveres i la vinya. Ramaderia de llana, bestiar cabrum i porcí. Pertany a l’àrea comercial de Castelló de la Plana. Població en descens.

La vila és al peu del tossal de la Vila, al centre del terme. Església parroquial de Sant Bartomeu.

El municipi comprèn un bon nombre de caseries, entre les quals les Deveses, la Font de Beca, els Ivarsos, les Mosqueres, els Albadars, el Parral, els Pujols, i també hi ha l’anomenat roure de Cabanilles, del nom del botànic Antoni Josep Cabanillas.

Enllaç web: Ajuntament

Sencelles (Mallorca Pla)

16 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 52,52 km2, 120 m alt, 3.082 hab (2015)

Situat al centre des Pla, a l’interior de l’illa, al nord-est de Palma de Mallorca. És drenat cap a la badia d’Alcúdia pel torrent de Solleric.

L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura (es conrea gran part del terme); hi predomina absolutament el secà sobre el regadiu; els conreus més estesos són els cereals i els ametllers, seguits de les oliveres, la vinya, les figueres i els garrofers; amb aigua derivada del torrent hom conrea hortalisses. Ramaderia i avicultura. Té una fàbrica important d’articles de cautxú. Àrea comercial de Palma de Mallorca.

La vila sorgí en una eminència on confluïen diverses rutes; església parroquial de Sant Pere, acabada de construir a mitjan segle XIX; casa de la vila, del segle XVII.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Biniali, Ruberts i Jornets, i les caseries de Cascanar i Sonarrossa.

Enllaços web: Ajuntament – Turisme – Associació Fotogràfica

Selva de Mallorca (Mallorca Raiguer)

15 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 48,72 km2, 204 m alt, 3.890 hab (2015)

Situat a l’interior i al sector nord de l’illa, accidentat per la serra de Tramuntana, en la zona de transició amb es Pla, al nord-est de Palma de Mallorca.

L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura, amb gran predomini del secà sobre el regadiu; el conreu més estès és el d’ametllers, seguit en importància pel d’oliveres, de garrofers i de cereals. Ramaderia de llana. Pedreres de calcària i mines de lignit. Activitat industrial escassa (fabricació de calçat i de materials per a la construcció). Pren importància el sector turístic. Àrea comercial d’Inca.

La vila, d’origen islàmic (Xílvar), és dividida tradicionalment en els barris de Camarata, Vilella i es Puig; església parroquial de Sant Llorenç, de base gòtica.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Biniamar, Caimari i Moscari, i el llogaret de Binibona.

Enllaç web: Ajuntament