Extensa platja, a ponent de la vila, entre el puig d’en Palleu i el massís de cap des Falcó.
A l’extrem de llevant hi ha els estanys de ses Salines d’Eivissa i l’aeroport.
Codolar, platja des -Vila d’Eivissa-
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Vila d’Eivissa (geo)
Cas Costes
Vénda, a la parròquia de Sant Jordi, on hi ha l’església parroquial.
Caragoler, illa des
Illot entre la punta de ses Portes i l’illa des Penjats.
Calç, punta de sa -Eivissa-
Cap de la costa oriental de l’illa, a l’est del municipi.
Botafoc, es
Illot, a la sortida del port, damunt el qual hi ha un far.
Un dic l’uneix a l’illa Grossa.
Bossa, platja d’en
Platja, la més extensa de l’illa, situada al sud de la Vila d’Eivissa i, en una petita part, dins el terme de Sant Josep de sa Talaia.
Hi ha urbanitzacions i alguns hotels de gran capacitat.
Eivissa, Vila d’ (Eivissa)
Municipi i capital de l’illa d’Eivissa (Illes Balears): 11,16 km2, 85 m alt, 49.693 hab (2014)
És el terme més petit de l’illa i està situat a la costa sud-oriental, a la badia d’Eivissa, on forma una franja litoral, i la seva costa s’estén des de la platja de Talamanca fins al començament de la platja d’en Bossa.
ECONOMIA.- A causa de la poca extensió del terme i el creixement de la ciutat, l’activitat agrícola hi té molt poca importància. La moderna urbanització del voral de la badia i l’èxode rural produït pel turisme feren desaparèixer les anomenades feixes, un dels sistemes de conreus més interessants i característics, que consisteix en el regatge per infiltració utilitzant les terres pantanoses drenades per sèquies. El tràfic portuari centra l’activitat comercial de l’illa i, fins a la construcció de l’aeroport, fou l’únic mitjà de relació amb l’exterior. Les principals indústries són l’alimentària, la metal·lúrgica, la tèxtil i la de la fusta. Tot i aquests recursos, l’economia actual es basa en el turisme, el qual ha originat una important indústria hotelera, emplaçada a la vila i a les platges del voltant (ses Figueretes i Talamanca).
LA CIUTAT.- Conserva la muralla del segle XVI, que voreja la part antiga o Dalt Vila, de carrers estrets i tortuosos que s’adapten a la inclinació del turó, i que la separa del sector comercial de sa Marina i del modern, que prolonga la ciutat cap al nord i nord-oest. L’impuls del turisme ha produït una nova expansió urbana que ha creat nous barris. És l’únic nucli amb funcions urbanes definides i seu del Consell Insular.
ART.- En la necròpolis púnica de Puig des Molins (segles VII a III aC) hi ha més de tres mil cambres funeràries subterrànies, obertes a l’exterior per un pou de 3 a 5 m d’alçària; algunes contenen sarcòfags monolítics i diversos utensilis i joies, entre els quals cal esmentar els magnífics miralls de bronze, i escultures de terra cuita de diverses mides. Sobre la ciutat s’alça el barri antic, dominat pel castell d’Eivissa (segle XVI) i la catedral d’Eivissa, començada al segle XIV en estil gòtic i reconstruïda al segle XVIII en estil barroc, que conserva una sèrie de pintures gòtiques sobre fusta de Valentí Montoliu i el mestre d’Inca.
Enllaç web: Ajuntament
Dades dels Països Catalans 