(Figueres, Alt Empordà, 7 juny 1928 – Girona, 11 abril 2015)
Veterinari. S’ha especialitzat, als EUA i diversos països d’Europa, en programes de producció ramadera, que ha aplicat a la província de Girona.
Ha impulsat la intensificació dels serveis d’inseminació artificial i, en general, del foment del boví de llet, que ha assolit un alt nivell de millora genètica i de productivitat.
(Llanars, Ripollès, 1933 – )
Veterinari. S’establí a Vic (1960) on fundà una oficina d’assessorament als ramaders. Als anys 1960 impulsà la creació d’agrupacions ramaderes per a la cria intensiva de porcí i boví a Osona i el Berguedà.
Cap de la secció de Producció Animal de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya (1980-88), dirigí explotacions ramaderes.
Publicà la primera descripció clínica de la grip porcina i col·laborà en la primera diagnosi (1982); és autor de nombrosos treballs sobre producció i patologia porcines.
(Gavà, Baix Llobregat, 2 gener 1917 – Barcelona, 11 març 1998)
Veterinari. Ha promogut activitats científiques.
Dirigí les revistes “Anales”, “Veterinaria” i “Noticias Neosan” i ha publicat un gran nombre d’articles, a més d’obres com Hormonoterapía, Veterinaria práctica, etc.
Fou membre de l’Acadèmia de Medicina i de la de Farmàcia de Barcelona. Des del 1954 fou president del Col·legi de Veterinaris de Barcelona.
(Barcelona, 1932 – Cadaqués, Alt Empordà, 25 agost 2007)
Veterinari. Especialista en patologia aviària, ha ocupat càrrecs a l’Institut de Biologia Animal (1969) i a l’Institut d’Investigacions Agràries (1972).
Ha realitzat estudis d’investigació histològica de malalties contagioses de l’aviram; ha publicat Explotación de aves de puesta en baterías i Patología de la incubación y del pollito recién nacido.
(Berga, Berguedà, 1891 – Barcelona, 1956)
Veterinari. Fou veterinari municipal de Sant Julià de Vilatorta, Berga i Barcelona. Destacà en els camps de la patologia, immunitat i zootècnia.
El 1918 descobrí, per primer cop a l’Estat espanyol, la piroplasmosi bovina i féu treballs sobre el tractament de la mamitis contagiosa de les vaques amb antivirus.
El 1947 obtingué el premi Rossell i Milà de Zootècnia pel treball La mula catalana. L’any 1952 publicà una classificació bromatològica dels bolets i llur nomenclatura tècnica i popular.
El 1953 rebé el premi Farreras per Construcción, organización e inspección veterinarias de mataderos.
(Olot, Garrotxa, 2 gener 1883 – Barcelona, 25 juliol 1933)
Veterinari i polític. Cursà estudis a la universitat de Saragossa i exercí la professió a Olot.
Fou catedràtic de zoologia a l’Escola Superior d’Agricultura (1916), alhora que s’incorporà a la Mancomunitat com a director dels serveis de ramaderia (1916) i, més tard, com a director dels serveis de patologia animal i dels de l’ensenyament agrícola postal (1919). Va realitzar una important tasca de divulgació de tècniques de ramaderia i dirigí al Parc Zoològic de Barcelona (1931).
Milità als rengles del catalanisme republicà; en les eleccions a diputats al primer Parlament de Catalunya fou elegit diputat en la candidatura d’Esquerra Republicana de Catalunya.
Entre la seva bibliografia, molt abundant, cal esmentar Malalties del bestiar (1911), Les vaques i la producció de llet (1923), Engreix de porcs. Diferències entre catalans i castellans (1917) i Estructuració de l’economia rural.
(l’Arboç, Baix Penedès, 14 abril 1919 – Madrid, 20 desembre 1986)
Mestre, diplomat mercantil i doctor en veterinària.
Fou cap dels serveis de ramaderia d’Ourense i més tard de Tarragona (1945-63) i secretari tècnic de la Dirección General de Ganadería (1963-66).
Iniciador i programador de noves tècniques de cria del bestiar, ha contribuït al millorament de la ramaderia de l’estat espanyol amb publicacions i conferències de divulgació.
Col·laborà en la majoria de les revistes ramaderes i ha publicat Manual de crianza de vacunos (1968), Alimentación del rebaño… (1974) i altres obres tècniques.
(el Prat de Llobregat, Baix Llobregat, 31 agost 1874 – Lugo, Galícia, 17 juny 1967)
Veterinari. Ingressà a Veterinària Militar. El 1898 fou destinat a Lugo.
Destacà pels seus estudis sobre les malalties carboncle bacteridià i icterícia hemolítica. El 1902 fundà la primera clínica veterinària de l’estat espanyol. Més tard passà a la Corunya.
Publicà diverses obres i féu el primer estudi zootècnic de la raça bovina gallega. Fou ponent en nombrosos congressos i el 1929 ingressà en l’Acadèmia de Medicina de la Corunya.
Fou director de l’Estació Pecuària Regional de Galicia i el 1944 creà la càtedra mòbil de divulgació pecuària de Galícia. Fou president d’honor de la Societat Veterinària de Zootècnia i membre honorífic del Consell General de Veterinària.
(Manresa, Bages, 11 març 1928 – Barcelona, 24 juliol 2012)
Veterinari. S’ha ocupat de l’alimentació científica del bestiar i ha introduït l’ús de les sulfamides potenciades i dels nitrofurans en forma hidrosoluble i injectable.
Fou membre fundador de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya, i veterinari militar amb la graduació de coronel veterinari.
Ha escrit nombrosos estudis sobre la història de la veterinària a Catalunya.
(Poboleda, Priorat, 30 desembre 1832 – Saragossa, Aragó, 1914)
Metge i veterinari.
Guanyà la càtedra d’anatomia de l’escola de veterinària de Còrdova (1859), exercí a Saragossa (1860) i a Lleó (1864) i retornà a Saragossa, on dirigí l’escola de veterinària (1901-08), i s’hi jubilà (1909).
Destacà com a anatomista veterinari, disciplina de la qual publicà les següents obres Elementos de anatomía descriptiva en cuadros sinópticos (1867), Elementos de anatomía general (1870) i Tratado de anatomía descriptiva de los animales domésticos (1876-80), entre d’altres llibres bàsics d’estudi, emprats per diferents generacions de veterinaris de tot l’estat.
Dades dels Països Catalans 