Veure> Sant Llorenç de Cerdans (vila i municipi).
Despoblat aturonat (1.032 m alt), a l’indret de l’antic castell de Mollet.
(Sant Llorenç de Cerdans, Vallespir)
Veïnat, a l’esquerra de la riera de Sant Llorenç, aigua avall de la vila.
Veure> Sant Jordi del Carner (església).
Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 25,18 km2, 562 m alt, 111 hab (2013)
(fr: Le Tech) Situat a l’alt Vallespir, a la vall del Tec, a la confluència d’aquest riu amb el de la Comalada, entre el mas de les Sitges i la confluència amb el torrent de la Fou. El bosc ocupa bona part del terme (roures, castanyers i, sobretot, faigs i coníferes).
La major part de la superfície agrícola correspon a pastures i farratge i molt poques hectàrees és dediquen a hortalisses, arbres fruiters i cereals, al fons de la vall. La ramaderia és integrada per bestiar oví, boví i cabrum. Central elèctrica (salt de 118 m).
El poble és a l’esquerra del Tec, al voltant de l’església parroquial, de construcció moderna.
El municipi comprèn, a més, el santuari de Sant Guillem de Combret, el mas de l’Allau (avui fàbrica d’electricitat), el llogaret de Bennat i el mas i castell de Coç.
El terme se separà administrativament de Prats de Molló el 1862.
Cim (1.762 m alt) d’un dels contraforts de les esquerdes de Rojà, que domina el balneari de la Presta, al nord-oest del Canigó.
Jurisdicció feudal, centrada en el castell de Cabrenys, que depenia del vescomte de Castellnou.
Fou senyorejada pels Serrallonga, dits també Cabrenys, i passà per matrimoni (1313) als Rocabertí.
(ant: Cabrenç, pop: les torres de Cabrenys) Castell (dit també castell de Serrallonga) i antic terme, al sud-oest del poble, centre de la baronia de Cabrenys.
Juntament amb les torres de defensa, formava un enorme conjunt fortificat, el més important de la regió, bastit sobre una sèrie de cims encinglerats, inaccessibles en molts indrets, de la serra que separa el Vallespir de l’Alt Empordà.
Les restes del castell (segle IX), dins un clos emmurallat, de la torre de l’homenatge i de la capella (dedicada a sant Miquel) s’alcen sobre el cim més meridional (1.342 m alt); en cims propers s’alcen les restes d’una torre de defensa dins un clos emmurallat, construïda al segle XIII, i d’una altra d’hexagonal, del segle XIV.
El castell havia estat residència dels lloctinents dels comtes de Besalú al Vallespir fins al segle X.
Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 23,04 km2, 714 m alt, 225 hab (2013)
(fr: Serralongue) Situat a l’alt Vallespir, a la ribera del riu de la Menera, afluent del Tec, al peu del Montnegre, que el separa de l’Alt Empordà.
Conreus d’arbres fruiters, vinya, hortalisses, cereals i farratges. Ramaderia bovina i ovina. Lloc d’estiueig i segones residències. Indústria de la construcció. Explotació forestal. Fabricació de calçat.
El poble és al voltant de l’església parroquial romànica (segle XII), d’una sola nau i un absis i amb un interessant portal.
Vora el poble hi ha la capella de Sant Antoni de Can Mas i, dins el terme, les de Ballesters i del Faig, a més dels veïnats del Grau, de la Badia i de la Farga de Galdares.
Al límit amb el terme de la Menera hi ha les restes de l’antic castell de Serrallonga o de Cabrenys, centre de l’honor o baronia de Serrallonga o de Cabrenys.
Veïnat, a la dreta del Tec, gairebé unit al barri del Pont de Reiners del terme de Reiners.
Dades dels Països Catalans 