Arxiu d'etiquetes: Vallès Occidental

Santa Agnès del Munt

1 Resposta

(Matadepera, Vallès Occidental)

Antic ermitatge del massís de Sant Llorenç del Munt, al vessant nord de la Mola, a la canal de Santa Agnès, sota la cova del Drac.

Era un antic lloc per a donats, documentat des del 1341. Als segles XIV i XV hi hagué donades femenines. S’hi entrava per una portalada de pedra feta el 1595; l’església era mig sota la cova, mig feta amb obra; dintre la cova hi ha una font, i al costat hi ha les mines de la casa dels ermitans, on visqué el 1651 el franciscà Bonaventura Gran i el 1720 l’ermità de Castellterçol Jaume Bellver.

El 1791 la imatge de la santa fou traslladada al monestir de Sant Llorenç del Munt, i el 1809 el lloc fou abandonat del tot.

Sant Vicenç del Bosc

2 Respostes

(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)

(o Sant Vicenç de Vallarec; ant: Sant Vicenç de Cercèdol)  Antiga església parroquial, arruïnada, al vessant septentrional de la serra de Collserola, sota el Tibidabo.

Al segle X exercia funcions parroquials, i al segle XIV és esmentada ja amb el nom de Sant Vicenç del Bosc.

Sant Vicenç de Jonqueres

2 Respostes

(Sabadell, Vallès Occidental)

(o Jonqueres)  Antic municipi i parròquia, incorporat a mitjan segle XIX al municipi de Sant Pere de Terrassa i el 1904 a l’actual, situat prop del Ripoll, al nord de Sabadell.

El terme és esmentat ja el segle X, com a dependent de Terrassa; l’església parroquial de Sant Vicenç, molt reformada, conserva elements romànics.

El 1214 hi fou fundat el monestir de Santa Maria de Jonqueres, traslladat el 1269 extramurs de la ciutat de Barcelona.

El barri sabadellenc de la Creu Alta era comprès en la seva jurisdicció.

Sant Sadurní de Gallifa

3 Respostes

(Gallifa, Vallès Occidental)

Església romànica (951 m alt), situada dalt el puig de Sant Sadurní de Gallifa, que culmina als cingles de Sant Sadurní de Gallifa, als vessants nord de la vall, continuació vers l’oest dels cingles de Bertí.

Existia ja el 939 i tenia prop seu un antic castell o fortalesa. A l’església, renovada al segle XI, s’establí el segle XV un petit priorat, dependent de Sant Pere de la Portella, de molt curta durada.

El 1714 s’edificà la veïna casa dels ermitans, avui abandonada. Pertany a la masia de Sebregrau.

Sant Pere d’Ullastre

2 Respostes

(Castellar del Vallès, Vallès Occidental)

Capella, al sud del terme. Romànica, d’una nau coberta amb volta de canó i tres absis semicirculars en forma de creu.

El 1980 hi foren descobertes unes pintures del segle XVIII, que potser en cobreixen de romàniques. A més, a l’absis aparegueren unes altres pintures, possiblement del romànic tardà.

Sant Pere d’Octavià

1 Resposta

(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)

Antiga església parroquial de la vila, situada en el solar que ocupa avui la plaça del mercat de la població. Era la parroquial dels feligresos establerts prop del monestir i fou vigent fins a l’exclaustració (1835); després la parroquialitat passà a l’ésglésia del monestir i fou abandonada.

És coneguda des del 998 amb el nom de Sant Pere del Cenobi (des del 1047 amb el de Sant Pere d’Octavià).

Segons una tradició erudita, fomentada pels monjos del monestir i pels antics cronistes, rebé aquest nom d’un castrum romà construït prop del mil·liari vuitè de la via romana que portava a Barcelona, on fou pres i decapitat el màrtir Cugat.

Era sota el domini del monestir, que presentava al bisbe els seus vicaris perpetus o rectors, i en depenien les esglésies de la vall de Gausac (Santa Maria i Sant Medir), Vilamilanys i Santa Maria de Campanyà.

Sant Pere de Reixac

3 Respostes

(Montcada i Reixac, Vallès Occidental)

Zona mixta d’habitatge i indústria, sorgida al pla del Masrampinyo, dins el territori de l’antiga parròquia de Sant Pere de Reixac (Reixac).

El 1970 comptava, juntament amb el barri de Masrampinyo, amb 3.604 h; la població augmentà un 139 % entre el 1960 i el 1970.

Sant Oleguer

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental)

(o les Cases de Can Garcia Planes)  Barri, situat al sud-est del nucli urbà, prop del Ripoll.

Els habitatges són unifamiliars i amb un petit jardí; foren construïts inicialment per l’empresa tèxtil Garcia Planas en un territori que el pla general d’ordenació urbana del 1955 destinava a parc urbà, en resposta a una iniciativa de l’alcalde J.M. Marcet, i on des del 1950 s’havien excavat unes barraques d’immigrats prop del riu (tancades els anys 1960).

El 1971 hom hi instal·là el Pavelló d’Esports i les Piscines Municipals de Sabadell (ja hi havia aleshores un poliesportiu, una església i un col·legi dels salesians). Al costat, al setembre de 2010, s’inaugurà la pista coberta d’atletisme de Catalunya, una instal·lació de 12.700 m2 i amb una capacitat per a 2.500 persones.

Es conserva l’antiga casa pairal de sant Oleguer, que ha donat nom al barri, en la qual, segons tradició, hi havia fet estada el sant.

Sant Miquel de Toudell

3 Respostes

(Viladecavalls del Vallès, Vallès Occidental)

Antiga parròquia i quadra, a l’esquerra del torrent de Gaià, vora la carretera de Terrassa a Olesa de Montserrat, al sud de Santa Maria de Toudell, dins l’antic terme del castell de Terrassa.

El lloc de Toudell és esmentat ja al segle X, i a partir del segle XIII ja com a castell, domus o quadra.

Sant Martí de Sorbet

2 Respostes

(Viladecavalls, Vallès Occidental)

Antiga parròquia i lloc del terme del castell de Terrassa, situada prop de la casa forta de Cavall Sobirà, un dels primitius nuclis de l’actual poble de Viladecavalls.

L’església de Sant Martí de Sorbet, romànica, ha esdevingut la parròquia de Viladecavalls del Vallès.