(Cortes de Pallars, Vall de Cofrents)
Caseria, a l’esquerra del Xúquer, aigua avall de la vila, a la confluència amb la rambla de Los Gallegos.
Hi ha la central elèctrica de Rambla Seca, que enllaça, per un canal subterrani, amb la de Millars.
(Cortes de Pallars, Vall de Cofrents)
(cast: El Real) Caseria, a la vall de la rambla del Ral (o d’El Real), afluent, per l’esquerra, del Túria, que neix a la serra de Martés.
Massís muntanyós (1.258 m alt), al sector occidental del terme, al límit amb Albacete (Castella).
(Teresa de Cofrents, Vall de Cofrents)
Despoblat, a l’esquerra del riu d’Aiora, a l’extrem meridional del terme.
(País Valencià, segle XV – )
Jurisdicció senyorial, que al segle XV pertangué als Corberan d’Alet i passà, per enllaç, als Milà d’Aragó, marquesos d’Albaida, als Orense, senyors i, després, vescomtes d’Amaya, i als Orellana-Pizarro, marquesos de la Conquista.
(Cortes de Pallars, Vall de Cofrents)
(cast: Otanel) Caseria, situat al sector oriental del terme, a la capçalera del petit barranc d’Otanell, afluent del Xúquer per la dreta.
Lloc de moriscs (46 focs l’any 1609) de la fillola de Cofrents, fou centre de la baronia d’Otanell. L’any 1535 fou erigit en rectoria de moriscs, en separar-se de Dosaigües.
(Cortes de Pallars, Vall de Cofrents)
Llogaret i antic castell, al sector septentrional del terme, als vessants occidentals de la mola d’El Oro, situada al límit amb el terme de Dosaigües.
Afluent dretà del riu de La Hoz, a la comarca. Neix dins el terme de Teresa de Cofrents i, després de travessar el de Xarafull, desemboca al seu col·lector dins el terme de Xalans.
Petit planell (1.058 m alt) encinglerat que forma un contrafort septentrional de la serra del Mugró, la qual limita per l’oest la foia d’Aiora (al límit amb Múrcia).
Damunt seu hi ha les restes d’un antic poblat ibèric, amb mostres notables de ceràmica.
Nom castellà de la vila i municipi de Xarafull.
Dades dels Països Catalans 