(Barcelona, 27 maig 1873 – 23 abril 1954)

Arquitecte. Fill de Joan Valeri i Anglà, mestre d’obres originari d’Oristà (Osona). Estudià a l’escola politècnica de Madrid i a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, on es titulà el 1899. Pertany a la segona generació d’arquitectes modernistes.

La seva obra és caracteritzada per l’ús dels frontons ondulats, els ornaments de derivació floral i el modelat de materials en formes de composició lliure i de gran exuberància.

Projectà i construí la torre de Sant Jordi (1908), al carrer de Sant Eudald, i la casa Comalat (1900), a la Diagonal de Barcelona, la casa Bou (1914), al Papiol, el Casino de Sant Andreu de la Barca (1924), diversos cellers de vinaters a Sant Esteve Sesrovires, la casa Sindreu, a l’Ametlla del Vallès, i la fàbrica Cíclop (1944), a Igualada.

El 1938 projectà un trespol ceràmic que patentà el 1943.