Arxiu d'etiquetes: Vall d’Aran

Mont -Vall d’Aran-

(Viella, Vall d’Aran)

Poble (1.237 m alt), al vessant de la serra d’Es Cròdos, damunt la riba dreta de la Garona, entre Vilac i Montcorbau.

L’església parroquial de Sant Llorenç conserva una beneitera romànica.

Formava part de l’antic terme de Betlan.

Molieres, vall de

(Vall d’Aran)

Circ glacial, situat a l’est del massís de la Maladeta i a l’oest del port de Viella, al límit amb la Ribagorça.

La seva màxima altitud és el tuc de Molieres (3.010 m alt).

Hi neix la Noguera Ribagorçana.

Mola Gran, serra de

(Viella, Vall d’Aran / Vilaller, Alta Ribagorça)

Alineació muntanyosa, que des del massís de Besiberri es dirigeix vers el port de Viella i separa la vall de Barravés (Vilaller) de la Vall d’Aran.

Culmina al tossal de Mola Gran (2.855 m alt).

Mauberme, tuc de

(Naut Aran, Vall d’Aran)

(o de MontoliuCim (2.880 m alt) dels Pirineus axials, situat a l’antic municipi de Salardú, al límit amb Gascunya, al nord-oest del pla de Beret.

Al vessant aranès de la carena hi ha l’ivó de Mauberme.

Margalida, riu de

(Vall d’Aran)

Afluent dretà de la Garona, que neix als vessants meridionals de la serra de Montlude, com a emissari de l’estany Long de Vilamòs.

Després de travessar el bosc d’Er Auet i passar per un llarg engorjat, desemboca al seu col·lector prop de Bossost.

A la dreta del seu curs hi ha les antigues mines de Margalida, de blenda, deixades d’explotar cap al 1950.

Mar, estany de -Vall d’Aran-

(Naut Aran, Vall d’Aran)

Estany d’origen glacial (2.241 m alt) de l’antic municipi d’Arties, a la capçalera de la ribera de Valarties, al vessant septentrional del Besiberri.

És el més extens de la Vall d’Aran (34 ha i una longitud de 1.440 m). Té 110 m de profunditat.

Al centre hi ha una illa.

Malo, riu

(Vall d’Aran)

Afluent de capçalera de la Garona, emissari dels estanys del Rosari i de Baciver (terme de Gil, al Pallars Sobirà).

Desapareix al peu de la muntanya de Vaqueira, i ressorgeix poc després, al güell del riu Malo (o forat d’Et Bó).

Aflueix al riu de Ruda per la dreta.

Lòssa, tuc d’Era

(Vall d’Aran)

Cim (2.555 m alt) de la cresta que separa els circs lacustres de Colomers i de Ribereta, dominant per l’oest l’estany d’Era Lòssa (1.985 m alt), l’inferior del circ de Colomers.

Liat, rasos de

(Salardú / Canejan / Viella, Vall d’Aran)

Altiplà, entre els tres municipis, a la divisòria d’aigües de l’Unyòla i del riu de Toran, estès entre les serres de pica Palomera i d’Es Armeros, al sud, i el portilló d’Albi, al nord.

És centrat per l’estany de Liat, capçalera de l’Unyòla.

Al seu extrem meridional hi ha les mines de Liat o de pica Palomera.