(Alta Ribagorça / Vall d’Aran)
Cim (2.692 m alt) de la línia de crestes que separa la Vall d’Aran de la vall de Benasc, entre el coll de Tòro i el port de la Picada.
Blanca, tuca -Vall d’Aran-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Vall d’Aran (geo)
Artiga de Lin, vall de l’
Vall del sector nord-oest de la comarca. Recull les aigües dels vessants compresos entre el pic d’Era Entecada i el de coma Salies, i baixa fins a es Bòrdes, a la vora de la Garona.
Montardo d’Aran
(Alta Ribagorça / Vall d’Aran)
Massís del Pirineu axial, situat entre els pics de Besiberri i el port de Colomers, sobre el port de Caldes, i entre les conques de la Garona i del Segre. Té 2.830 m alt i destaca per la seva importància hidrogràfica.
Passat el coll de Caldes i les agulles de Mangades, s’arriba pel nord-oest al coll de Montardo (2.781 m alt), d’on arranquen tres serres: la serra de Montardo (2.678 m), la de Saubadies i la de Ribereta.
El circ lacustre de Montardo, entre els de Comaloforno i el de Colomers, és un dels més importants del país, al qual li ha estat atribuït un centenar d’estanys, alguns d’importants, que alimenten la Noguera de Tor.
Molieres, vall de
Circ glacial, situat a l’est del massís de la Maladeta i a l’oest del port de Viella, al límit amb la Ribagorça.
La seva màxima altitud és el tuc de Molieres (3.010 m alt).
Hi neix la Noguera Ribagorçana.
Margalida, riu de -Vall d’Aran-
Afluent dretà de la Garona, que neix als vessants meridionals de la serra de Montlude, com a emissari de l’estany Long de Vilamòs.
Després de travessar el bosc d’Er Auet i passar per un llarg engorjat, desemboca al seu col·lector prop de Bossòst.
A la dreta del seu curs hi ha les antigues mines de Margalida, de blenda, deixades d’explotar cap al 1950.
Malo, riu
Afluent de capçalera de la Garona, emissari dels estanys del Rosari i de Baciver (terme de Gil, al Pallars Sobirà).
Desapareix al peu de la muntanya de Baqueira, i ressorgeix poc després, al güell del riu Malo (o forat d’Et Bó).
Aflueix al riu de Ruda per la dreta.
Lòssa, tuc d’Era
Joeu, riu de
Afluent esquerrà de la Garona. Format per la confluència del barranc del Puis i del Pomèro, que neixen al vessant septentrional de l’Aneto; rep les aigües de 7 estanys.
Recorre l’ampla vall de l’Artiga de Lin, despoblada i coberta de boscs, vall d’afaiçonament glacial.
Prop de l’aiguabarreig inicial hi ha els güells d’Et Joèu, on brolla amb un cabal considerable d’aigua, procedent de l’alt Éssera, que, després de travessar subterràniament la divisòria entre la conca mediterrània i l’atlàntica a causa d’un fenomen de circulació càrstica, es converteix en la deu principal de la Garona.
Central hidroelèctrica de Benòs.
Horno, serra d’
Contrafort septentrional del massís del port de Viella, que separa les valls del riu Nere i del seu afluent, per la dreta, el riu d’Hònt Hireda.
Al seu peu hi ha el güell d’Horno, ressurgència de l’aigua de l’estany Nere que dóna origen al riu Nere.
Güerri, tuc de
Cim (2.400 m alt) del massís que separa les valls de Toran (el barranc de Güerri n’és la capçalera) i de Varradòs (amb els estanys de Güerri a la capçalera), i els rasos de Liat, on es forma la vall de l’Unyòla.
Hi havia hagut fargues com l’Harga de Güerri.
Dades dels Països Catalans 