Vall del sector nord-oest de la comarca. Recull les aigües dels vessants compresos entre el pic d’Era Entecada i el de coma Salies, i baixa fins a es Bòrdes, a la vora de la Garona.
Artiga de Lin, vall de l’
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Vall d’Aran (geo)
Malo, riu
Afluent de capçalera de la Garona, emissari dels estanys del Rosari i de Baciver (terme de Gil, al Pallars Sobirà).
Desapareix al peu de la muntanya de Baqueira, i ressorgeix poc després, al güell del riu Malo (o forat d’Et Bó).
Aflueix al riu de Ruda per la dreta.
Lòssa, tuc d’Era
Joeu, riu de
Afluent esquerrà de la Garona. Format per la confluència del barranc del Puis i del Pomèro, que neixen al vessant septentrional de l’Aneto; rep les aigües de 7 estanys.
Recorre l’ampla vall de l’Artiga de Lin, despoblada i coberta de boscs, vall d’afaiçonament glacial.
Prop de l’aiguabarreig inicial hi ha els güells d’Et Joèu, on brolla amb un cabal considerable d’aigua, procedent de l’alt Éssera, que, després de travessar subterràniament la divisòria entre la conca mediterrània i l’atlàntica a causa d’un fenomen de circulació càrstica, es converteix en la deu principal de la Garona.
Central hidroelèctrica de Benòs.
Horno, serra d’
Contrafort septentrional del massís del port de Viella, que separa les valls del riu Nere i del seu afluent, per la dreta, el riu d’Hònt Hireda.
Al seu peu hi ha el güell d’Horno, ressurgència de l’aigua de l’estany Nere que dóna origen al riu Nere.
Güerri, tuc de
Cim (2.400 m alt) del massís que separa les valls de Toran (el barranc de Güerri n’és la capçalera) i de Varradòs (amb els estanys de Güerri a la capçalera), i els rasos de Liat, on es forma la vall de l’Unyòla.
Hi havia hagut fargues com l’Harga de Güerri.
Garona, la
(fr: Garonne) Riu de la zona axial pirinenca i que forma l’única conca hidrogràfica dels rius nascuts a Catalunya tributaris de l’oceà Atlàntic.
El seu origen es troba a les entranyes del massís de la Maladeta, on s’anomena riu dels Barrancs, que desapareix engolit per un forat (ponor) càrstic, i ressorgeix a la Vall d’Aran, com a riu d’Et Joeu. Penetra a França amb direcció nord-oest.
Té una llargada total d’uns 600 km, dels quals únicament 45 corresponen al seu recorregut per la Vall d’Aran.
Aprofitament hidroelèctric per la utilització dels desnivells, amb diverses centrals a la Vall d’Aran.
Forcall, ribera d’Et -Vall d’Aran-
Afluent esquerrà de la Noguera Pallaresa, a la seva capçalera, a l’antic municipi de Bagergue, vora Montgarri, emissari de l’estany Nere del Forcall.
Cubeixic, serra de
Serra que separa la vall de Varradòs de la del riu Salient, que culmina al pic de la coma d’Auran (2.427 m alt).
Domina, pel sud, el pla de Cubeixic, vora el riu de Varradòs, aigua amunt d’Era Artiga de Varradòs.
Bonaigua, port de la
(Pallars Sobirà / Vall d’Aran)
Port de muntanya del Pirineu (2.072 m alt), entre les dues comarques, dit també port de Pallars, de Pedres-Blanques o d’Àneu, a la divisòria de les aigües de la Garona i la Noguera Pallaresa (hi neix el riu de la Bonaigua, afluent seu). Centre d’una important àrea de pasturatges estiuencs.
Fins el 1924, que fou construïda la carretera actual, només era travessat per un camí de ferradura, que seguia l’antiga via romana.
Pot estar tancat al trànsit fins a uns 7 mesos a causa de la neu. Però en obrir un túnel al port de Viella (1948) va deixar de ser l’únic accés a la Vall d’Aran des de la resta de Catalunya.
Al vessant pallarès hi ha el refugi de les Ares, l’hospital de la Bonaigua (desaparegut) i, més avall, l’hospital de la Bonaigua de Baix, actualment un petit nucli de turisme de muntanya.
Davant els antics hostals de la Bonaigua, s’alça el tuc (o port) de la Bonaigua (2.777 m alt).
Dades dels Països Catalans 