Raval i partida, al lloc d’una antiga alqueria ja enderrocada, situada al sud de la ciutat de València.
Hi ha estat molt venerada la imatge del Sant Crist d’Arrancapins.
Raval i partida, al lloc d’una antiga alqueria ja enderrocada, situada al sud de la ciutat de València.
Hi ha estat molt venerada la imatge del Sant Crist d’Arrancapins.
(of: del Cabanyal) Platja, immediatament al nord del port, entre el Riuet i la sèquia d’en Gasc, davant el barri del Canyamelar, anomenada, també platja de Garbí.
En aquesta platja hi fou instal·lat un dels primers establiments de banys de mar de València, el balneari de les Arenes.
Antic sector de l’Albufera. Es trobava entre les illes del Palmar i de l’Estell, i la Devesa.
Actualment és un petit estany on aflueixen la Sequiota, la sèquia Nova i la sèquia del racó de l’Olla. Desguassa al mar per la gola del Perellonet.
Es troba dins el terme municipal de la ciutat.
Llacuna litoral de 31 km2 de superfície, de forma aproximadament semicircular. És el testimoni del jove procés de deposició de la plana litoral valenciana. Antic golf, s’ha format per l’aportació de sediments dels cursos torrencials del Túria i del Xúquer i pel xoc dels corrents marins paral·lels a la costa, els quals n’originaren la vorera litoral. Aquesta, d’uns 10 km de llargada per 2 km d’amplada en alguns indrets, constitueix un rosari de dunes, en diverses alineacions, que arriben als 7 o 8 m d’alçària, i són cobertes de pins.
La llacuna té molt poca fondària (d’un a cinc metres), i hi sobresurten espesses formacions de joncars. Comunica amb el mar per dues goles (el Perelló i el Perellonet), i el 1953 se n’obrí una altra d’artificial (el Pujol Nou).
L’alimentació no prové dels rius, sinó dels nombrosos canals que solquen la plana i que li donen una conca de recepció de 700 km2.
Als voltants, el poblament és disseminat, dedicat principalment al conreu de l’arròs.
En temps històrics tingué una extensió molt més gran, però l’afany de terres de conreu en motivà la progressiva repleció; el cadastre del 1877 li atorgava 50 km2. L’Albufera fou de patrimoni reial fins al 1865, any que fou cedida a l’estat; el 1911 fou atorgada al municipi valencià la platja de la Devesa, i el 1926 la resta de la llacuna. El 1986 fou creat el parc natural de l’Albufera de València.