Barri marítim de la ciutat, al nord del Cabanyal, juntament amb el qual i amb el Canyamelar formà en 1837-97 el municipi del Poble Nou de la Mar.
Fou un nucli de pescadors, especialment de la pesca del bou.
Cap de França, el
6 Respostes
Arxiu d'etiquetes: València (geo)
Canyamelar, el
Barri marítim de la ciutat, entre el Grau i la sèquia d’en Gasc. L’església parroquial del Roser és obra de 1761-74.
Antic poble de pescadors, el 1837, juntament amb el Cabanyal i el Cap de França, constituí el Poble Nou de la Mar, annexat a València el 1897. Fins a mitjan segle XVIII hom havia conreat canyamels als seus camps.
En ésser construït el primer moll del port (1792) la franja sorrenca s’eixamplà i la població s’estengué notablement.
Campanar -València-
Barri, situat a l’oest de la ciutat, 1 km a l’esquerra del Túria, al mig de la plana regada.
En època islàmica la població era formada per un conjunt d’alqueries. El 1242 era senyoria de Gaspar Despallargues; passà després a la corona. Formà part sempre del terme de València (des del 1836 fins al 1897 formà, però, municipi independent).
El 1507 hi fou erigida la parròquia de la Mare de Déu de la Misericòrdia i iniciada l’església actual, reformada durant el segle XIX. Conserva la imatge de la Mare de Déu del Campanar, d’alabastre, trobada el 1596 durant la construcció.
Es conserva d’època medieval l’alqueria de Llopis.
Cabanyal, el
Barri marítim de la ciutat, situat entre les sèquies d’en Gasc i dels Àngels (o de Pixavaques), entre els barris del Canyamelar i del Cap de França, amb els quals formà el 1837 el municipi del Poble Nou de la Mar, annexat a València el 1897.
Antic barri pescador, a la seva platja eren varades les barques del bou; conserva encara la major part de la població pescadora de València. L’actual església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels fou construïda al començament del segle XIX al lloc d’una antiga ermita.
A partir de la fi del segle XVIII esdevingué lloc d’estiueig de famílies burgeses valencianes, coincidint amb la retirada de la mar a causa de les obres del port, però a partir de la fi del segle XIX decaigué a favor del sector septentrional (la Malva-rosa) i s’anà convertint en barri comercial i popular.
Borbotó -València-
Poble, situat 3,5 km al nord de la ciutat. El seu terme és regat per la sèquia de Montcada.
Antiga alqueria islàmica, pertangué, després de la conquesta cristiana, a l’orde del Temple (el qual la donà a poblar el 1245), que formà la comanda de Borbotó; extingit l’orde, passà al de Montesa, dins la batllia de Montcada.
L’església parroquial de Santa Anna (del segle XVII) depèn de la de Carpesa; conserva el retaule major, gòtic, del mestre de Borbotó.
Fou annexat a València el 1888 per voluntat dels seus veïns.
Benimàmet -Horta-
Benimaclet
Beniferri
Poble, entre Benicalap i Benimàmet, a 2,7 km del nucli urbà de la ciutat. El seu antic terme és regat per les sèquies de Montcada i de Tormos.
Antiga alqueria islàmica d’una gran extensió, Jaume I el Conqueridor féu sobre el seu territori més de vint donacions fins al 1242.
Benifaraig -Horta-
Poble, situat en plena horta, a 5 km de la ciutat, al límit amb el terme d’Alfara del Patriarca.
Antiga alqueria islàmica, fou cedida a l’orde del Temple (1251). L’església de Santa Maria Magdalena és del segle XVII.
Fou annexat a València el 1900.
Benicalap
(o Benicalaf) Antic poble i actual districte de la ciutat, en plena horta, al llarg de la carretera de Burjassot.
Dins el poble es conserva la casa senyorial, de construcció gòtica de maons. L’església (Sant Roc) esdevingué parroquial el 1902.
Dades dels Països Catalans 