Platja allargada de sorra fina, a la costa meridional, a llevant del cap d’Artrutx. A prop hi havia la llacuna de son Xoriguer, actualment dessecada.
A més dels llocs de son Xoriguer Vell i de son Xoriguer Nou, hi ha una urbanització.
Sector de la ciutat, a l’esquerra de la Tet. Era un antic terme centrat en el desaparegut castell de Vernet, a 2 km de la Tet, al nord, vora l’actual bifurcació de les carreteres de Perpinyà a Narbona i a Foix.
En aquest indret sorgí un nucli urbà que prengué el nom de l’Alt Vernet, per oposició a la zona propera a la riba esquerra de la Tet, formada al darrer quart de segle XIX (el Baix Vernet). A la zona intermediària, l’alt rendiment dels conreus (regats pel canal de Vernet i de Pià, que rega també les veïnes terres de Sant Genís de Tanyeres) i la localització d’establiments religiosos (les clarisses, el Bon Pastor, Sant Cristòfor) retardaren la urbanització, molt recent (el Vernet Mitjà).
A l’Alt Vernet, on hom construí el modern hospital de Sant Joan, s’han establert un important nombre de pieds-noirs (especialment a la Ciutat del Milió) i de gitanos i nord-africans (en bidonvilles).
Sector residencial (142 m alt), situat al sud-oest del cap municipal. Sorgí com a nucli d’estiueig a la darreria del segle XIX, entorn d’un hotel.
A més dels xalets habitats tot l’any, hi ha nombroses residències secundàries.
Cala de la costa meridional de l’illa, oberta entre les puntes des Tambor (oest) i de na Foradada (est), enmig d’una extensa pineda.
Hom hi ha iniciat una urbanització per aprofitar les seves remarcables condicions paisatgístiques.
(o de Pasqual Martí) Urbanització construïda damunt la punta de sa Porrassa, promontori coronat per la torre nova de sa Porrassa, entre Palma Nova i es Magaluf.
Lloc o possessió, subdividit actualment en Tirant Vell i Tirant Nou, notable casal, uns 7 km al nord de la vila, i prop de Fornells, que dóna nom a la cala, platja i arenal de Tirant, que s’obre a la costa septentrional de l’illa, al fons del golf limitat pels caps de Fornells i de sa Cavalleria, i on desemboca el torrent des Mercadal, que rep en aquest darrer tram els noms de Lloriac i de riu de Tirant.
Hi ha urbanització i hom explota industrialment la sorra de l’arenal.
(Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)
Cala molt oberta de la costa occidental, amb platja excel·lent i concorreguda i amb urbanitzacions turístiques.
Urbanització, situada entre sa Porrassa i el Toro.
Urbanització, a la riba sud de la cala des Degollador, al sud de la ciutat, vora la punta de So N’Oleo.
(Santa Margalida, Mallorca Pla)
Veure> Son Serra de Marina (caseria i colònia d’estiueig).
Dades dels Països Catalans 