Masia i antic terme de l’antic municipi d’Espluga de Serra, a l’enclavament de Trepadús, que formà, el segle XIX, el municipi d’Enrens i Trepadús.
Arxiu d'etiquetes: Tremp (geo)
Castellet, el -Pallars Jussà-
Llogaret (1.100 m alt) de l’antic terme d’Espluga de Serra, al vessant occidental del pui de Lleràs.
L’església parroquial (la Mare de Déu de l’Expectació) depèn de la d’Espluga de Serra.
Casota, la -Pallars Jussà-
Antiga quadra i hostal de l’antic municipi de Fígols de la Conca.
Casablanca, la -Pallars Jussà-
Antiga quadra, al sud-oest del terme de Claret, prop de Puigverd de Talarn.
Cabicerans
Quadra, situada al terme separat de Claret.
Castellet -Pallars Jussà-
Llogaret (1.100 m alt) de l’antic municipi d’Espluga de Serra, al vessant occidental del pui de Lleràs.
L’església parroquial (la Mare de Déu de l’Expectació) depèn de la d’Espluga de Serra.
Avedoga d’Adons, l’
(Tremp, Pallars Jussà / el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
(ort ant: la Bedoga d’Adons) Tossal (1.834 m alt) de la serra de Sant Gervàs, termenal dels dos municipis, a 8 km al sud d’Adons, que forma un gran espadat per la banda de llevant.
Aulàs
Llogaret (916 m alt) de l’antic municipi d’Espluga de Serra (Alta Ribagorça), situat damunt un serrat, a l’esquerra del barranc de Torogó.
La seva antiga església parroquial depenia de la de Sapeira.
Fígols de la Conca
(o Fígols de Tremp) Poble (731 m alt) i antic municipi (77,88 km2), situat al vessant nord-oriental de la serra de Montllobar.
L’església parroquial, dedicada a sant Víctor, depèn de la d’Eroles.
Fou municipi independent fins al 1970. L’antic terme comprenia, a més, els pobles d’Eroles, Claramunt, Castissent i Puigverd de Talarn, els santuaris d’Arbull i Montserbós, els despoblats de Prullans, Vivers i Montllobar, la caseria de la Vileta i l’antic hostal de la Casota.
Esplugafreda
Despoblat, de l’antic municipi de Sapeira, situat a la riba esquerra del barranc d’Esplugafreda, que aflueix per l’esquerra a la Noguera Ribagorçana, aigua avall d’Orrit.
L’església parroquial (Sant Esteve) depèn de la d’Orrit.
