Poble de l’antic municipi d’Espluga de Serra (Alta Ribagorça), al vessant meridional del tossal de Cornells, vora l’antic terme de Sapeira, dominant la vall de la Noguera Ribagorçana.
L’església depèn de la parròquia de la Torre de Tamúrcia.
Era de la jurisdicció del monestir d’Alaó.
(Tremp / Conca de Dalt, Pallars Jussà)
Cim (1.688 m alt) del sector de la serralada que constitueix la divisòria entre les conques de la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana, al sud del coll de l’Espluga (1.529 m alt), que la separa de la serra de Camporan.
A aquesta serralada, de direcció nord-sud, s’uneix en aquest punt la serra de Sant Salvador vers l’est. És termenal dels dos municipis.
Despoblat recent (1.160 m alt), a l’antic terme d’Espluga de Serra.
Situat al vessant meridional de la serra de Sant Gervàs, vora el coll de Llastarri (1.481 m), dominant el lloc de Sopeira i el monestir d’Alaó, d’on depenia l’església parroquial de Sant Hilari.
(o Sant Andreu de Gurp) Poble (917 m alt), situat a la capçalera del barranc de Seròs; l’església parroquial de Sant Andreu depèn de la de Santa Engràcia, i al nord del nucli antic hi ha el raval de Gurp.
Pertangué a la baronia de Claret. Fou municipi independent fins el 1970. L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Sant Adrià de Tendrui, de Tendrui i de Santa Engràcia i les bordes del Seix de Gurp.
(o Fígols de Tremp) Poble (731 m alt) i antic municipi (77,88 km2), situat al vessant nord-oriental de la serra de Montllobar.
L’església parroquial, dedicada a sant Víctor, depèn de la d’Eroles.
Fou municipi independent fins al 1970. L’antic terme comprenia, a més, els pobles d’Eroles, Claramunt, Castissent i Puigverd de Talarn, els santuaris d’Arbull i Montserbós, els despoblats de Prullans, Vivers i Montllobar, la caseria de la Vileta i l’antic hostal de la Casota.
Despoblat, de l’antic municipi de Sapeira, situat a la riba esquerra del barranc d’Esplugafreda, que aflueix per l’esquerra a la Noguera Ribagorçana, aigua avall d’Orrit.
L’església parroquial (Sant Esteve) depèn de la d’Orrit.
Poble (1.196 m alt), situat al vessant occidental de la serra de Camporan, a la capçalera de la vall del barranc de Tamúrcia. L’església és dedicada a la Mare de Déu de les Neus.
Fins al 1970 constituïa un municipi independent, el terme del qual comprenia les valls del barranc de Miralles i de Tamúrcia, fins a prop la seva confluència amb la Noguera Ribagorçana, i, al nord, vora aquest riu, l’antic terme de Casterner de les Olles i, separats de la resta del terme, els d’Enrens i de Trepadús.
L’antic municipi comprenia, també, els pobles de la Torre de Tamúrcia, els Masos de Tamúrcia, els llogarets de Torogó i el Castellet, els antics pobles de Miralles, d’Aulàs i de Llastarri, la masia i antic hostal de Barrugats i el santuari de Sant Gervàs.
Poble (1.077 m alt), de l’antic municipi de Sapeira (Alta Ribagorça), situat sobre una elevació dominada pel grau d’Espills (1.188 m alt), al vessant dret de la vall d’Espills, afluent per l’esquerra de la Noguera Ribagorçana.
L’església parroquial és dedicada a sant Pere.
Despoblat (806 m alt), aturonat a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, prop de la seva confluència amb el barranc d’Escarlà, que neix al grau d’Espills.
L’església parroquial (Sant Joan) és sufragània de la d’Espills.
Poble, situat en un coster al vessant oriental de la serra de roca Mola, que separa les conques de la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana, agrupat al voltant de l’església parroquial de Santa Maria.
Fou centre de la baronia d’Eroles. L’antic castell d’Eroles passà a ésser de jurisdicció reial el 1404.
Fins el 1950 fou cap de l’antic municipi de Fígols de la Conca.
Dades dels Països Catalans 