Afluent esquerrà del Tec, al qual desemboca prop del nucli d’Arles, aigua avall del riu Ferrer.
A la seva esquerra hi ha l’antiga masia de Bonabosc.
Bonabosc, torrent de
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: torrents
Blau, gorg -Mallorca-
(Escorca, Mallorca Tramuntana)
Gorg, situat en un profund engorjat, prop de l’antic lloc de Turixant, al peu del puig Major, al curs del torrent del grog Blau, que neix al vessant septentrional del morro de Cúber, i s’engorja fins que s’uneix, a s’Entreforc, al torrent de Lluc i forma el torrent de Pareis.
Hi ha estat construïda una resclosa.
Biniali -Mallorca-
Poble, a l’esquerra del torrent de Solleric (o torrent de Biniali), al sud del pla de Biniali. L’església de Sant Cristòfor, construïda el segle XVII, esdevingué parroquial el 1934.
Antiga alqueria islàmica, pertangué als vescomtes de Bearn.
Petra (Mallorca Pla)
Municipi de Mallorca (Illes Balears): 70,13 km2, 111 m alt, 2.812 hab (2014)
Situat al peu del puig de Bonany, a es Pla, al sector oriental de l’illa, al nord-est de Palma de Mallorca i drenat pel torrent de Petra, que es forma a l’oest de la vila, afluent del de na Borges.
El sector agrícola ha perdut pes en l’economia local enfront la puixança del turisme i els serveis. La major part de les terres conreades es dediquen al secà; cereals (blat), ametllers, llegums i figueres. La ramaderia és integrada per bestiar boví, oví, cabrum, porcí i aviram. Entre les activitats industrials tan sols hi sobresurt la derivada de l’agricultura. Ramaderia. Àrea comercial de Manacor.
Durant els tres primers decennis del segle XX, la població acusà un tímid augment (a causa de les males collites agrícoles) per iniciar al partir del 1930 un corrent migratori cap a Palma de Mallorca i el litoral. El 1981 se’n segregà el nucli d’Ariany.
La vila és a la dreta de la riera del seu nom; l’església parroquial de Sant Pere, gòtico-renaixentista, fou ampliada a partir del 1582 i reedificada de nou a la primera meitat del segle XVIII. Al costat de la casa natal de fra Ginebre Serra ha estat bastit un petit museu sobre l’obra colonitzadora d’aquest franciscà.
El terme comprèn, a més, diverses possessions i el santuari marià de Bonany.
Enllaços web: Ajuntament – Turisme
Muro de Mallorca (Mallorca Pla)
Municipi de Mallorca (Illes Balears): 58,55 km2, 83 m alt, 6.808 hab (2014)
Situat a la costa, prop de la badia d’Alcúdia, és regat per la riera d’Alcúdia, al sud de l’albufera d’Alcúdia, al qual hi aporta aigua el torrent de Muro, al sector septentrional de l’illa.
L’agricultura és dedica al conreu d’herbacis, ametllers i productes d’horta. Hi predomina la petita explotació. Hi ha ramaderia. La principal riquesa del municipi la constitueix el sector turístic, centrat a la platja de Muro, amb una destacada indústria hotelera i de serveis. Àrea comercial d’Inca. Durant el segle XX ha acusat un augment regular de població; el 1900 tenia 4.557 h.
La vila és d’origen islàmic; s’hi destaquen l’església parroquial, del segle XVI, i l’edifici del Museu Etnològic.
Dins el terme hi ha l’antic monestir de Santa Anna de Muro.
Enllaç web: Ajuntament
Mercadal, es (Menorca)
Municipi de Menorca (Illes Balears): 136,93 km2, 71 m alt, 5.176 h (2014)
Situat al centre de l’illa, al peu del Toro, des de la costa de Tramuntana fins al terme de Migjorn, al nord-oest de Maó. El torrent des Mercadal, que neix als vessants septentrionals del puig Mal, flueix cap al nord i desguassa a Tirant, on forma un pantà. Ambdues costes abunden en platges i cales. A l’interior hi ha extenses pinedes, a la part de llevant, i alzinars, a ponent.
L’economia local és basa en l’agricultura de secà (cereals i llegums), que ocupa més de la meitat del terme, la ramaderia (bestiar boví, dedicada sobretot a la producció de llet), la indústria (principalment alimentària i de la construcció) i el turisme. Àrea comercial de Maó.
La vila s’ha estès al llarg de les principals vies de comunicació de l’illa, al fons d’una petita vall; hi destaca l’església parroquial de Sant Martí, massís edifici renaixentista d’una sola nau amb volta de mig punt; també és remarcable l’aljub municipal, bastit al segle XVIII sota el govern de Richard Kane.
El 1706 hi tingué lloc la junta de notables de tota l’illa que proclamà rei l’arxiduc Carles d’Àustria. El 1840 se’n segregà el poble de Ferreries per formar un municipi a part, i el 1989 el de Migjorn.
Dins el terme hi ha notables restes prehistòriques, com el talaiot de Sant Agustí, el monestir del Toro i, comprèn també els poble de Fornells, el llogaret de Sant Joan dets Horts de Carbonell, les alqueries o llocs de s’Alairó, s’Albufera, Santa Creu de Lloriac, Lloriac, Carbonell, Llinàritx, Albranca, Binicodrell, Binigaus i Trebalúger, i els importants nuclis turístics del port d’Addaia, na Macaret, l’arenal d’en Castell, ses Salines, cala Barril i a la platja d’Atalis, a més de les urbanitzacions situades als arenals de s’Olla i de Tirant.
Enllaç web: Ajuntament
Bauló, son
(Santa Margalida, Mallorca Pla)
Antiga possessió, prop del poble de Can Picafort, a poca distància de la costa. Actualment és subdivideix en son Bauló de Dalt i son Bauló de Baix.
El torrent de son Bauló, que neix prop de Santa Margalida i desemboca a la mar, a l’est de Can Picafort, passa a llevant d’aquest indret.
La platja de son Bauló està urbanitzada amb xalets i hotels.
Bardamina, vall de
Coma de la vall de Benasc, que davalla del pic de Bardamina (3.079 m alt), al nord-est del pic de Pocets.
Al centre hi ha l’estany de Bardamina (2.354 m), l’emissari del qual, el torrent de Bardamina, desguassa al riu d’Estós per la dreta.
Esporles (Mallorca Tramuntana)
Municipi de Mallorca (Illes Balears): 35,23 km2, 198 m alt, 4.940 hab (2014)
Situat als vessants meridionals de la serra de Tramuntana a la vall del torrent d’Esporles, des de la capçalera fins a la seva entrada al pla de Palma.
Pinedes i alzinars; la resta de la superfície és ocupada per conreus, amb predomini del secà, sobretot oliveres, garrofers i ametllers. Al regadiu s’hi conreen hortalisses. Altres activitats: ramaderia (ovina, bovina, porcina i cabrum) i, per la proximitat de Palma, indústria (construcció, tèxtil i derivada de l’agricultura) i serveis. Àrea comercial de Palma de Mallorca.
La vila és al fons de la vall, i comprèn els barris de la Vila Vella, es Balladors i la Vila Nova. Església parroquial de Sant Pere, bastida a primers del segle XX sobre el temple primitiu del segle XIII.
Dins el terme hi ha el poble de s’Esgleieta i el casal de sa Granja d’Esporles, a part d’altres possessions.
Enllaç web: Ajuntament
Bàlitx
(Fornalutx / Sóller, Mallorca Tramuntana)
Grup de possessions, situades prop de la costa nord-est de l’illa, al vessant septentrional de la serra de Tramuntana, entre la muntanya de Bàlitx (579 m alt), a l’oest, i la de Moncaira, a l’est, a la vall del torrent de Bàlitx.
Termenal dels dos municipis (on hi ha Bàlitx d’Amunt, Bàlitx d’Enmig i Bàlitx d’Avall).
Dades dels Països Catalans 