Cala de la costa meridional, al sud de la ciutat, que forma un llarg canyó enfonsat a la desembocadura del torrent de cala en Porter.
La urbanització de Cala en Porter s’ha desenvolupat molt i ha esdevingut un important centre d’atracció turística. Té una església sufragània de la parròquia d’Alaior.
Cala de la costa, a llevant de la punta de Capicorb. Constitueix un canó enfonsat del torrent de cala Pi que davalla de prop de Capicorb.
Hi fou construïda una torre de defensa (torre de cala Pi).
Afluent esquerrà de l’Éssera, a la vall de Benasc, que neix al vessant occidental del pic de Castanesa i desemboca al seu col·lector entre Benasc i Ancils.
(Escorca, Mallorca Tramuntana)
Curs d’aigua de la serra de Tramuntana, format per la unió dels torrents del gorg Blau i de Lluc, sota el puig de Cosconar. S’obre pas per un profund engorjat vers la cala de sa Calobra.
Joaquim Mir, que hi visqué tot sol (vers 1901-1903), hi realitzà una de les seves sèries pictòriques principals.
Per la seva bellesa ha esdevingut un dels centres d’atracció turística de la costa septentrional de Mallorca.
(Escorca, Mallorca Tramuntana)
Possessió, al nord-est del terme, a la part alta del torrent de Mortitx, que aflueix a la mar en una badia dita el racó de Mortitx.
(Mallorca)
Curs d’aigua intermitent, que neix a la serra de na Burguesa, dins el terme de Calvià, i després de passar per Gènova i la Bonanova desemboca a Portopí, a l’extrem occidental de la badia de Palma, a l’antiga caleta des Malpàs.
(Santa Llocaia, Alta Cerdanya)
Llogaret, a l’est del poble, prop del límit amb el territori de Llívia (Baixa Cerdanya).
És bastit al sud del coll de Lluç (1.345 m alt), al voltant de l’església de Sant Esteve, a la dreta del torrent de Lluç (que neix al puig d’Estaca i és tributari del Segre, per l’esquerra, a través del torrent de la Verneda).
El lloc fou donat el 890 pels comtes de Cerdanya al monestir de Ripoll.
Vall, a la vall de Benasc, afluent per la dreta de l’Éssera davant els banys de Benasc, que davalla de la línia de crestes que la separa de Comenge, entre el pic de Perdiguero i els pics de Cabrioles, fesa pel coll de Lliterola (3.052 m alt).
Al vessant meridional s’estén la gelera de Lliterola, que alimenta l’estany de Lliterola, l’emissari del qual és el torrent de Lliterola.
Afluent dretà de l’Éssera. Neix al vessant meridional dels pics de Bagüenyola.
La seva capçalera (vall de Barbarisa) és centrada per l’estany de Barbarisa.
El conjunt de la conca és anomenat vall de Saünc.
Dades dels Països Catalans 