(Catalunya, segle XX)
Títol concedit el 1925 a Antoni Miquel i Costas, industrial paperer català, propietari del castell de Claramunt, que morí a Madrid dos anys després.
Arxiu d'etiquetes: títols nobiliaris
Pobla de Castre, marquesat de la
(Catalunya, segle XVII – )
Títol senyorial concedit el 1625 a Estefania de Cervelló i d’Alagó, òlim de Castre, baronessa de Castre i la Llacuna.
Passà als Alagó, barons d’Alfajarín, als Montcada, marquesos d’Aitona, i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli.
Poal, marquesat del
(Catalunya, segle XVIII – )
Títol senyorial concedit el 1725, segons sembla per l’emperador Carles VI, a Antoni Desvalls i de Vergós, vescomte de Poal. Continua en la mateixa família.
El vescomtat del Poal fou concedit a ell mateix pel rei-arxiduc, el 1706, sobre la senyoria del Poal.
Perpinyà, baronia de
(Catalunya, segle XVIII – segle XX)
Títol concedit el 1800 a Francesc de Nuix i de Perpinyà (mort vers el 1804), cavaller de Cervera, castlà d’Ivorra i de Pujalt, senyor de Calonge de Segarra i de Ferran.
El darrer i quart titular fou el seu besnét Antoni de Nuix i d’Espona, autor de treballs genealògics i històrics relatius a Cervera.
Perellós, vescomtat de
(Rosselló, segle XIV – )
Títol senyorial concedit el 1391 a Ramon de Perellós. Anà sempre unit amb el vescomtat de Rueda.
Peralada, comtat de (segle XVI- )
(Peralada, Alt Empordà, segle XVI – )
Títol concedit el 1599 a Francesc Jofre de Rocabertí i de Pacs, vescomte de Rocabertí, sobre la seva vila de Peralada.
La grandesa d’Espanya li fou annexada per Felip V el 1703 al seu nét i sisè titular, Guillem de Rocabertí, òlim de Rocafull-Puixmarín i de Rocabertí.
A la seva mort, sense fills, passà als Boixadors, comtes de Savallà, que es cognominaren Rocabertí, als Dameto, marquesos de Bellpuig, als Sureda, marquesos de Vivot, i als Montaner.
Peracamps, comtat de
(Catalunya, segle XIX – )
Títol concedit el 1840, per la reina governadora Maria Cristina, al tinent general Antonio van Halen y Sartí, capità general de Catalunya, per la seva victòria a Peracamps (1837).
Passà als Pavía i als Melián.
Paternó, principat de
(Sicília, Itàlia, segle XVI – ) Títol senyorial concedit el 1566 a Francesc de Montcada i de Luna, comte d’Adernó i de Caltanissetta i senyor de Paternó. El 1672 li fou annexada la grandesa d’Espanya.
Per mort (1713) sense fills mascles del seu quadrinét i sisè príncep, els Montcada ducs de SanGiovanni posaren plet a la filla del darrer titular; guanyaren el títol per sentència del 1730, i encara el posseeixen.
La senyoria de Paternó havia estat comprada el 1456 al rei pel rebesavi del primer príncep, Guillem Ramon de Montcada i de Fenollar, comte d’Adernó.
Palamós, comtat de
(Catalunya, segle XV – )
Títol senyorial concedit el 1484 a Galceran Bernat de Requesens i Joan-Dessoler.
Passà als Cardona-Anglesola, ducs de Somma, i als Osorio de Moscoso, ducs de Medina de las Torres.
Orís, marquesat d’
(Osona, segle XVIII – )
Títol, concedit el 1711 pel rei-arxiduc Carles al noble Carles d’Orís i de Vallgornera, òlim de Puiggener i d’Orís, baró d’Orís (mort el 1726).
Passà als Sentmenat, marquesos de Castelldosrius.
La baronia d’Orís fou adquirida per Blanca Desbull en morir el seu fill Berenguer d’Orís i Desbull, senyor útil del castell d’Orís, quan el 1396 comprà el domini directe i alodial del terme d’Orís al comte de Foix.
Dades dels Països Catalans 