(Catalunya, segle XIX – segle XX)
Títol, concedit per Alfons XIII, el 1929 a Ramon Jordi de Dalmau i Falces (mort el 1970), segon marquès pontifici d’Olivart.
Aquest títol pontifici havia estat concedit pel papa Lleó XIII, el 1882, al seu pare Ramon de Dalmau i d’Olivart.
(Catalunya, segle XVIII – )
Títol concedit el 1707 pel rei-arxiduc Carles d’Àustria a Felicià de Cordelles i Ramanyer, en substitució del de comte, que li havia concedit el 1706.
Fou rehabilitat el 1930 per Ramon de Dalmases i Villavecchia, segon titular.
(Osona, segle XVII – )
Títol, concedit per Carles II el 1698 a Miquel de Clariana-Seva i d’Ardena.
Aquesta denominació fou donada al comtat de Plegamans, concedit per decret del 1693.
El 1811 passà per successió als Sentmenat, marquesos de Sentmenat, que encara el tenen.
(Catalunya, segle XIX – )
Títol concedit el segle XIX a Caritat Despujol i Rigalt (Santiago de Cuba 1865 – Madrid 1946), filla del primer comte de Casp i muller d’Enric Trénor i Montesinos, primer comte de la Vallesa de Mandor.
Continua en els Trénor.
(Catalunya, segle XVIII)
Títol concedit el 1706, pel rei-arxiduc Carles, a Francesc de Berardo i de Santjust, conegut també com a Francesc de Berardo i d’Espuny.
La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1714, i el succeí la seva filla petita, Serafina de Berardo i de Morera, muller de l’austriacista Francisco de Rivera, comte de Villanueva de las Torres, que en fou la darrera titular.
(Catalunya, segle XIV – )
Títol, concedit el 1387 per Joan I al seu germà l’infant Martí (després rei Martí I).
A partir de Ferran II, fins a l’adveniment de la dinastia dels Borbó, fou ostentat, amb el principat de Girona, per tots els primogènits de la corona catalano-aragonesa.
(Catalunya, segle XVIII – )
Títol concedit el 1706 pel rei-arxiduc Carles d’Àustria a Antoni d’Armengol i d’Agulló, baró de Rocafort de Queralt.
Fou rehabilitat el 1925 amb la denominació de comtat de Montagut Alt per Maria Antònia de Vilallonga i de Càrcer, segona titular.
Ha passat als Carranza.
(Montagut i Oix, Garrotxa, segle XVI – )
Títol, creat el 1599, sobre la senyoria de Montagut a Guerau de Cruïlles de Santapau i de Cabrera, baró de Castellfollit, Mosset i Llagostera.
Passà per disposicions testamentàries i afinitat als Negrell, als Margarit, marquesos d’Aguilar, i als Bou.
(Catalunya, segle XVIII)
Nom que rebé el marquesat de Dusai (concedit el 1795) des que el 1796 li fou expedit el reial despatx al seu concessionari Francesc de Paula de Dusai i de Marí.
Ha passat als Escrivà de Romaní, barons de Beniparrell.
(Catalunya)
Títol atorgat el 1702 a Ramon de Copons i de Grimau (mort el 1710), senyor de la torre de Moja (Alt Penedès).
A la mort (1822) de la seva besnéta i cinquena marquesa, el títol passà als Sarriera.
El 1924 fou rehabilitat com a marquesat de Moja de la Torre a favor de Pilar de Ponsich i de Sarriera.
Ha passat als Olives, comtes de Torre Saura.
Dades dels Països Catalans 