(Catalunya, segle XVIII – )
Títol concedit el 1790 al cavaller Carles de Morenes i de Caçador (mort el 1809), regidor perpetu de Tarragona (1778), diputat a Corts i majordom de propis d’aquella ciutat.
Continua en la mateixa família.
(Catalunya, segle XVIII – )
Títol concedit el 1790 al cavaller Carles de Morenes i de Caçador (mort el 1809), regidor perpetu de Tarragona (1778), diputat a Corts i majordom de propis d’aquella ciutat.
Continua en la mateixa família.
(Catalunya, segle XVIII – )
Títol concedit el 1707, pel rei-arxiduc Carles d’Àustria, al doctor en drets i jutge de la Reial Audiència de Catalunya, Jeroni de Magarola i de Grau (mort el 1709).
La senyoria dels Quadrells, prop de la Molsosa, l’havia heretada dels pares, que l’havien comprada.
El títol ha passat als Sáenz (ara Sáenz de Magarola).
(Catalunya, segle XVIII – )
Títol concedit el 1757, per beneficiar el monestir de jerònims de Santa Engràcia, de Saragossa.
Adjudicada al tinent coronel Lluís de Carbonell i de Ferràs (mort el 1795), baró de Guia Reial, regidor degà i capità del port de Barcelona, cavaller de Sant Jaume i senyor de la quadra de Sant Agustí de Lluçanès.
Passà als Oliveres i es troba vacant.
Poble (622 m alt), al nord del terme, damunt el tossal, a la dreta de la riera de Navel.
De la seva església parroquial (Sant Esteve), notable edifici romànic, amb tres absis, depèn la d’Aguilar.
baronia del Pujol de Planès (Catalunya, segle XX) Títol concedit el 1901 a Maria del Consol de Grassot i Cibat, filla del senyor del Pujol de Planès. Única titular.
(Catalunya, segle XVIII)
Títol concedit el 1705/06, pel rei-arxiduc Carles III al noble Francesc de Puigdassalit i Sáiz, únic titular.
(Catalunya, segle XVIII – )
Títol concedit el 1746 a Josep Francesc d’Alòs i de Rius.
Passà als Sellers, als Manresa, als Ferrer i als Juncadella.
(Catalunya, segle XIX – )
Títol concedit el 1870, pel govern de la Regència, a Francisca Agüero y González, vídua del general Joan Prim i Prats, a la seva filla Isabel Prim i Agüero (morta el 1927) i als successors d’aquesta.
Passà als Muntadas, que han adoptat el cognom Muntadas-Prim.
(Catalunya, segle XIX)
Títol concedit el 1849 a Joan de Clarós i de Ferran, doctor en dret civil i professor de l’Academia Matritense de Jurisprudencia y Legislación (mort a Barcelona el 1871), nét del brigadier Joan Clarós i Preses.
(Catalunya, segle XIV – )
Títol i jurisdicció senyorial, creat el 1324 per Jaume II de Catalunya a favor del més jove dels seus fills barons, Ramon Berenguer (1324-41), però el 1341, amb el seu germà, el comte Pere, van permutar-lo pel comtat d’Empúries.
Comprenia una extensa baronia que arribava des del Priorat i la serra de Prades fins al mar, per l’Hospitalet de l’Infant, amb les poblacions, entre altres, de Prades, Falset, Tivissa, Siurana, Móra, etc.
La baronia era gran, encara que poc poblada, si bé l’explotació d’unes mines n’augmentà considerablement les rendes.
(Catalunya, segle XVII – )
Títol concedit el 1642 a Dalmau (IV) de Queralt i d’Alagó, tercer comte de Santa Coloma, baró de Ponts.
A la seva mort sense fills (1689) passà als Cardona-Borja, marquesos de Castellnou, als Solís, ducs de Montellano, als Gutíerrez de los Ríos, ducs de Fernán-Núñez, als Osorio, comtes de Cervelló, i als Falcó, marquesos d’Almonesir.
La baronia de Ponts havia passat als Queralt per successió dels Codina que l’havien adquirit al segle XVI.