(Catalunya, segle XX – )
Títol concedit el 1910 al senador Juan Nepomuceno Pérez-Seoane y Roca de Togores, en record de la senyoria dels Roca de Togores sobre Riudoms.
Continua en la mateixa família.
Riudoms, comtat de
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: títols nobiliaris
Riba i Picamoixons, comtat de la
(Catalunya, segle XIX – )
Títol concedit el 1847 al tinent general Manuel Bretón del Río i Fernández de Jubera, pels seus mèrits militars contra els carlins.
Ha passat als Plana.
Riba, comtat de la
(Catalunya, segle XIX)
Títol concedit pel pretendent tradicionalista Carles (VII) al seu ministre de la guerra Ignasi Plana i Montcada (mort el 1880), únic titular, casat amb la segona comtessa de la Riba i Picamoixons.
Rialp, baronia de
(Catalunya, segle XX – )
Títol concedit el 1925 a Claudi Rialp i Navinés (1862-1949), industrial barceloni i conseller de l’ajuntament de Barcelona.
Continua en la mateixa família.
Rialb, marquesat de
(Catalunya, segle XVIII – )
Títol concedit el 1710, pel rei-arxiduc Carles d’Àustria, sota la senyoria de Rialb, propietat de la corona, al vescomtat de Castellbò, i malgrat l’oposició dels seus habitants, a Ramon de Vilana-Perles i Camarasa.
La seva filla, Gertrudis de Vilana-Perles i Fàbregues, muller del primer comte de Figuerola, no el convalidà als Borbó, però el 1923 fou rehabilitat per llur quadrinét i segon titular l’ambaixador Manuel de Figuerola-Ferrety i Martí.
Ha passat als Cuervo.
Reus, comtat de
(Catalunya, segle XIX – )
Títol concedit el 1843 a Joan Prim i Prats.
Després a passat als Muntadas-Prim.
Retes, marquesat de
(Catalunya, segle XX – )
Títol concedit el 1919 a Isabel de Urruela y Morales (morta a Barcelona el 1960), germana del marquès de San Román de Ayala i vídua del financer barceloní Luis López y Díaz de Quijano, germà del primer marquès de Lamadrid.
Ha passat al seu nebot Josep Lluís d’Urruela i Sanllehy.
Remissa, marquesat de
(Catalunya, segle XIX)
Títol concedit el 1848 a Gaspar Remisa i Miarons, amb la denominació de Casa Remissa, als pocs dies li fou canviada la denominació.
El succeí la seva filla gran Maria Dolors Remisa i Rafo, muller de Jesús Múñoz y Sánchez, segon comte de Retamoso, cunyat de la reina-governadora Maria Cristina, la qual morí sense successió. El títol quedà vacant.
Reial Tenacitat, comtat de la
(Catalunya, segle XIX)
Títol concedit el 1870, pel pretendent Carles VII, a Joan Baptista de Queralt i Bucarelli, novè comte de Santa Coloma.
Fou l’únic titular.
Quer Foradat, vescomtat del
(Catalunya, segle XVII – )
Títol, detingut per primera vegada el 1620, per Gaspar Galceran de Castre-Pinós de So i Aragó, primer comte de Guimerà, que era senyor del Quer Foradat, i que mai no havia estat concedit.
L’ús constant per part dels seus successors en el comtat de Guimerà (els ducs d’Híxar i de Lécera) féu que, per ignorància de l’administració en un moment determinat, n’acabessin obtenint carta de successió i des d’aleshores quedà, de fet, convertit en un autèntic títol.
Dades dels Països Catalans 