Arxiu d'etiquetes: Tarragonès

Santa Magdalena de Bell-lloc

1 Resposta

(Tarragona, Tarragonès)

Antic monestir benedictí i després de monges clarisses o damianites, situat a l’oest de la ciutat, prop de la necròpolis romano-cristiana.

Fou erigit per l’arquebisbe Bernat de Tort, que el 1155 el cedí al monestir de Sant Pere de Besalú. La comunitat ja hi era el 1159 i hi subsistí fins als volts del 1250. En aquest convent se celebraren els anys 1227, 1233 i 1237 els capítols de la Congregació Claustral Tarraconense.

Abandonat, per raons desconegudes, pels benedictins, s’hi reuní abans del 1255 una comunitat de monges franciscanes clarisses, que el 1270 ja s’havien traslladat al lloc on hi hagué el convent de Santa Clara de Tarragona, a causa de la insalubritat del lloc. Després es convertí en santuari, on tenien la seva seu les confraries dels cordellers i després la dels hortolans.

Una visita del 1618 diu que tenia una església de tres naus amb un claustre al seu costat al qual donaven les habitacions monacals.

Fou del tot destruït el 1643 a conseqüència de la guerra dels Segadors.

Sant Salvador -Tarragona-

2 Respostes

(Tarragona, Tarragonès)

Barri de la ciutat, situat al límit amb el municipi dels Pallaresos (del qual foren annexades unes hectàrees el 1971 al de Tarragona) i amb el de Constantí.

Al començament dels anys 1970 el patronat municipal de l’habitatge de Tarragona hi bastí 1.500 habitatges i en projectà la construcció d’uns altres 1.500.

Acull sobretot la població immigrada atreta per la industrialització del sector.

Sant Pere Nolasc, Col·legi de

Deixa un comentari

(Barcelona, 1750-1823 / Tarragona, 1829-1835)

Col·legi per a formació dels mercedaris, establert a Barcelona vers el 1750 a la cantonada del carrer de Trentaclaus o de l’Arc del Teatre i de la rambla de Santa Mònica.

Admetia estudiants de tota la província religiosa catalano-aragonesa. L’ensenyament durava set anys i hom hi cursava filosofia i teologia. El seu cos docent era el 1763 de 18 religiosos.

Els francesos se n’empararen el 1808 i el destinaren a comissaria de policia. Durant el Trienni Liberal (1820-23) fou destinat als mateixos usos, i per això els frares el destruïren i en vengueren els solars i edificaren un nou col·legi amb el mateix nom a Tarragona, on hi hagué més tard la casa provincial de beneficència.

El nou col·legi fou construït entre el 1829 i el 1830 i fou desafectat per l’exclaustració del 1835. El 1831 tenia 11 col·legials i 5 professors.

Sant Pere de Sescelades

1 Resposta

(Tarragona, Tarragonès)

Antiga església del suburbi de la ciutat.

Fou erigida a mitjan segle XIII, i el 1298 tenia obreria pròpia, amb donats i sacerdot al seu servei. Fou elevada a la categoria de priorat, regit per un canonge l’any 1304. La població de Tarragona hi anava a guanyar els perdons els divendres de quaresma.

Fou demolida el 1641 per les tropes franceses que assetjaven la ciutat.

Sant Miquel del Pla

Deixa un comentari

(Tarragona, Tarragonès)

Església de la ciutat, existent ja a la fi del segle XIII, dita del Pla, en oposició a la de Sant Miquel de la Mar.

El 1304 s’hi instituí un dels vuit priorats, annexos al capítol de la catedral. El canonge prior hi residia.

Subsisteix encara, bé que renovada.

Sant Miquel de la Mar

1 Resposta

(Tarragona, Tarragonès)

Antiga església del suburbi de la ciutat.

Fou construïda el 1224 pel bisbe Aspàreg de la Barca com a parroquial pels habitants del barri proper al port. L’oposició del capítol impedí que fos parròquia, i restà com a oratori regit per un prevere.

El 1255 fou cedida a les monges clarisses, establertes a Santa Magdalena de Bell-lloc, però aquestes abans del 1287 ja passaren a residir a la ciutat. Hi havia establerta des del 1548 la confraria de sastres i calceters de Tarragona.

Fou demolida el 1641 per les tropes franceses que assetjaven la ciutat.

Sant Julià -Tarragonès-

Deixa un comentari

(Tarragona, Tarragonès)

Antiga església desapareguda, prop de la pedrera de Sant Julià, a la partida de la Garriga Petita, a la dreta del Francolí.

Fou alçada en commemoració del dia que el rei Jaume I conquerí Morella, iniciant la conquesta del Regne de València.

Riuclar, sèquia de

1 Resposta

(Tarragona, Tarragonès)

Antiga sèquia de la dreta del Francolí, prop de la seva desembocadura; desguassa a la platja de Riuclar, a l’oest del port de Tarragona.

Les hortes regades per la sèquia han esdevingut terrenys industrials (polígon industrial del Francolí, instal·lacions de la CAMPSA, etc).

Reus a Salou, canal de navegació de

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp / Salou, Tarragonès)

Projecte de canal de navegació que hauria unit el nucli de Reus amb el port de Salou. Projectat a l’inici del segle XIX.

Els comerciants reusencs cobriren la subscripció oberta molt ràpidament i s’iniciaren els treballs, que per raons tècniques (un error de nivell en els càlculs) foren deturats el 1803.

Abans de poder-los reprendre, la guerra del Francès desbaratà el projecte, que ja no fou continuat.

Requesens -Tarragonès-

(la Pobla de Mafumet, Tarragonès)

Antiga quadra. Formava part, el 1392, del terme de Codony.

El segle XIX fou agregada a l’actual municipi juntament amb les quadres de Camareria i del Vilar del Baró.