Arxiu d'etiquetes: talaiòtic

Tudons, naveta des

(Ciutadella, Menorca)

Naveta, la més ben conservada i coneguda de l’illa, situada a 4 km de la ciutat, prop de la carretera de Maó. Les dimensions màximes són 13,50 per 6,40 m i la cambra fa 7,45 per 2,45 m. Té una cambra alta, superposada a la principal.

Fou restaurada el 1959 i les excavacions donaren testimonis abundants de la finalitat funerària a la qual fou destinada, amb testimonis d’enterraments durant tres o quatre etapes, durant les edats del bronze i del ferro.

Trepucó

(Maó, Menorca)

Caseria, al sud de la ciutat.

Hi ha una important estació megalítica, en la qual destaca la taula de Trepucó, amb una pedra de suport de 4,2 m d’altura.

Torretrencada

(Ciutadella, Menorca)

Caseria, a l’est de la ciutat, al camí de Santagaldana.

Hi ha una important estació megalítica amb la important taula de Torretrencada.

Torrellafuda

(Ciutadella, Menorca)

Lloc o possessió, a llevant de la ciutat, prop de la carretera de Maó.

Hi ha una important estació megalítica amb la taula de Torrellafuda.

En època islàmica era Hesmaljuda, que donà nom a un dels districtes en què és dividia l’illa.

Torre d’en Gaumés, sa

(Alaior, Menorca)

(o d’en Galmés)  Lloc o possessió, al sud de la ciutat, al camí de Sant Llorenç.

Hi ha un important poblat talaiòtic amb una taula.

Torralba -Menorca-

(Alaior, Menorca)

Antic lloc, al sud de la ciutat, que ha donat nom a un sector del terme, de regadiu, i a diverses cases (Torralba d’En Sabord, Torralbet).

Hi ha una escola rural i una important estació megalítica (una taula i un talaiot).

Torelló -Menorca-

(Maó, Menorca)

Caseria, a l’oest de la ciutat, prop de la basílica des Fornàs de Torelló, paleocristiana, on hi ha l’important talaiot de Torellonet Vell.

Talatí de Dalt

(Maó, Menorca)

Estació megalítica, a l’oest de la ciutat, amb una de les taules més interessants de l’illa.

Sant Vicent d’Alcaidús

(Alaior / Maó, Menorca)

Poblat talaiòtic entre els dos municipis. Excavat en part (1958-67) per Maria Lluïsa Serra i Belabre.

Han aparegut cases circulars, amb un petit pati central delimitat per sis columnes monolítiques, amb les cambres al voltant, una de les quals conté la llar de foc, d’un tipus fins ara mal conegut de la cultura talaiòtica. Sembla que pertanyen a la fase tardana d’aquesta cultura.

El poblat continuà habitat durant l’època romana.

Real, necròpolis de son

(Santa Margalida, Mallorca Pla)

Necròpolis d’època talaiòtica, situada dins la possessió de son Real, prop de Can Picafort. Hom pot datar-la entre els segles VII-VI i III-II aC.

És un dels cementiris prehistòrics més importants de l’illa, amb més d’un centenar de tombes, en bona part monumentals (circulars, rectangulars, micronavetes), d’inhumació, i d’altres, d’una etapa posterior, més senzilles, d’incineració.

Fou excavada (1957-69) per un equip dirigit per Miquel Tarradell, subvencionat per la Fundació Bryant. Els materials són al Museu d’Alcúdia.