Arxiu d'etiquetes: Susqueda

Coll, el -Selva-

(Susqueda, Selva)

Poble (821 m alt), al límit amb el terme d’Osor, format al voltant de l’antic monestir del Coll.

Fornils

(Susqueda, Selva)

Antic castell, dit modernament del Roure o de Sant Pau, dins la parròquia de Sant Martí Sacalm, sota la cinglera del Far.

Es formà del fraccionament de l’antic castell de Fàbregues, i donà nom a l’església de Santa Maria de Fornils, desapareguda, i a Sant Pau de Fornils o de la Coma, sense culte.

Pertangué sempre als Cardona, als Pallars i als Cruïlles. És esmentat entre el 1180 i el 1395; el seu terme es fusionà amb el de Rupit, i deixà d’ésser esmentat des del segle XV.

Far, el -Selva-

(Susqueda, Selva)

Santuari (la Mare de Déu del Far), de la parròquia de Sant Martí Sacalm, a l’extrem dels cingles del Far, damunt del Ter. Esmentat ja el 1269, era regit per beneficiats.

La primitiva església fou enderrocada per un terratrèmol el 1425; l’edifici actual fou bastit en 1599-1648. La imatge d’alabastre, d’un gòtic molt evolucionat, és del segle XV i fou restaurada el 1922. El santuari i l’hostal han estat restaurats el 1970.

Els cingles de Far constitueixen l’extrem oriental de la gran cinglera (cingles de Tavertet) que limita pel sud-est l’altiplà de Collsacabra, damunt el Ter; prenen la forma d’una proa avançada damunt la riera de Santa Coloma (oest) i la vall d’Hostoles (est), a la punta de la qual (roca del Far, 1.223 m alt) hi ha el santuari.

Fàbregues, castell de

(Rupit i Pruit, Osona / Susqueda, Selva)

Antic castell, al límit del Collsacabra, situat possiblement prop de la parròquia de Sant Joan de Fàbregues.

Esmentat ja el 968, centrava un extens terme, fraccionat al segle XI en els de Rupit i de Fornils, i comprenia els actuals dos municipis.

Coll, monestir del

(Susqueda, Selva)

Antic priorat benedictí (Santa Maria del Coll), filial d’Amer, al límit amb el terme d’Osor, prop del coll de Nafré, a les Guilleries.

El territori depenia d’Amer ja el 860; la comunitat, aplegada entorn de l’església de Santa Maria, consta des del 1187; es regulava per una concòrdia feta amb el bisbe de Vic el 1320 i per una altra amb l’abat d’Amer el 1369. Des del 1482 tenia el títol de prior un monjo d’Amer, i el títol prioral fou refós amb l’abacial d’Amer el 1592.

Resten l’església romànica (segles XII-XIII), restaurada, la casa rectoral i una hosteria; és parròquia del poble del Coll des del 1855, i santuari marià.