(la Molsosa, Solsonès)
Poble (799 m alt), assentat en un altiplà que domina les valls de Coaner i de Vallmanya, al nord-est del cap del municipi.
La seva església (Sant Abdó i Sant Senén) depèn de la parròquia de la Molsosa.
Arxiu d'etiquetes: Solsonès
Port de Comte, serra del
(Alt Urgell / Solsonès)
Massís orogràfic del Pre-pirineu, separa les dues comarques, s’estén en direcció SO-NE, i enllaça per l’extrem occidental amb el serrat d’Odén i per l’oriental amb la serra del Verd, de la qual la separa el coll de Port (1.694 m alt).
És situada a la divisòria de les conques del Segre i del Llobregat; al seu peu hi ha les fonts del Cardener (a l’est), i al vessant occidental neix el barranc d’Odén, subafluent del Segre.
La principal altitud és a la Tossa Pelada (2.378 m). Estació d’esquí.
Pinós, serra de
(Solsonès)
Anticlinal (931 m alt) de la Depressió Central Catalana, al sud-est de la comarca.
Format en un dels plegaments pirinencs darrers, un nucli diapíric gipsós tendeix a perforar la cobertora oligocènica.
És un petit nus hidrogràfic entre les conques del Llobregat (riera de Matamargó, afluent del Cardener) i el Segre (torrents de la capçalera del Llobregat i de la riera de Llanera, que hi aflueix).
Peracamps, comtat de
(Catalunya, segle XIX – )
Títol concedit el 1840, per la reina governadora Maria Cristina, al tinent general Antonio van Halen y Sartí, capità general de Catalunya, per la seva victòria a Peracamps (1837).
Passà als Pavía i als Melián.
Peracamps, accions de -1837/40-
(Llobera, Solsonès, abril 1837 / maig 1837 – abril 1840)
Fets d’armes de la Primera Guerra Carlina, ocorreguts als congosts de Peracamps.
En la primera acció, el general Ramon de Meer assolí de vèncer els carlins i els obligà a evacuar la ciutat de Solsona (abril-maig 1837).
En la segona, els carlins intentaren de tallar el pas al general Antonio van Halen, que duia un comboi per a socórrer Solsona (abril 1840).
Aquest sabé evitar l’emboscada del general carlí Sagarra i s’apoderà del poble; en successius atacs destruí la resistència carlina, fet que contribuí a llur retirada definitiva.
Per aquest motiu el general van Halen obtingué com a recompensa el títol de comte de Peracamps.
Peracamps
(Llobera, Solsonès)
Poble (831 m alt), situat als altiplans que separen la comarca de la Segarra, damunt la riera de Lloberola de Sanaüja, al sud-oest del terme.
L’església de Santa Maria és sufragània de la de Torredenegó.
El 1837 i el 1840 hi tingueren lloc les accions de Peracamps, entre els carlins i els liberals.
Pegueroles
(Navès, Solsonès)
Poble (663 m alt), al sud-est del municipi, entre les rieres de Gargallà i de l’Hospital.
De la seva església parroquial (Sant Martí) depèn la de Viladeny.
Pedra, la -Solsonès-
(la Coma i la Pedra, Solsonès)
Poble (999 m alt), situat a l’esquerra del Cardener, al peu de la serra de Pratformiu.
L’església parroquial és dedicada a sant Sadurní, i és esmentada ja el 839.
Fou de la jurisdicció del vescomtat, comtat i ducat de Cardona, dins la batllia de Sant Llorenç de Morunys.
Hi ha les restes de l’antic castell de la Pedra.
Pampa
(Castellar de la Ribera, Solsonès)
(o Pampe) Despoblat (764 m alt), situat als vessants orientals de la serra d’Oliola, a l’esquerra del barranc de Coscollola.
L’església parroquial de Santa Margarida (la nova església és del 1806) era annexa de la de Sant Julià de Ceuró; és esmentada ja el 839.
Queden restes de l’antic castell de Pampe, que pertangué a la canònica de Solsona (segles XIV-XV) i al ducat de Cardona (segle XVIII), i una casa senyorial.
Ora, aigua d’
(Bages / Berguedà / Solsonès)
Riu pre-pirinenc, afluent esquerrà del Cardener.
Neix a la serra d’Ensija, al Berguedà, amb el nom d’Aigua de Llinars. Passat el congost de Graudescales, forma la vall d’Ora, i, pel Solsonès, entra al Bages, on desguassa aigua amunt de Cardona.
Té un cabal de 1 m3/s.
Dades dels Països Catalans 